Pròxima parada : L'abeller.

Per fí, avui 21 de juny puc fer un respir, he acabat tot els meus exàmens i senc que aquest primer de batxiller ja finalitza… La veritat es que durant el curs he esperat aquest moment nombroses voltes, ara em paro a pensar en que durant almenys tres mesos ja no hauré de quedar-me fins les tantes estudiant i alçar-me quan encara no s’han posat ni els carrers, ja no hi hauran vesprades agobiants, fent treballs inacabables ni caps de setmana sense veure la llum del sol, estudian alguna que altra asignatura, si tot axò sona realment malament no? No, la veritat es que el batxiller no ha sigue per tant, si es de veres que el pas de quart de la ESO a 1º de Batxiller es un canvi bastant radical, però he de reconeixer que ha sigut un dels millors anys. Em fa llàstima, perquè una volta arribat l’estiu tots ens separem, i la veritat es que trovaré a faltar a diverses persones, en les que he convigut quasi les 24 hores del día.
Ara el que toca es disfrutar i quan arrive el septembre, ja ens podrém començar a agobiar per segon de batxiller, però sempre tenint en comte que al principi tot pareix una muntanya però paset a paset va sortint.

PD : en l'últim racó d'aquesta entrada vull explicar el significat del titol, bé no es massa complicat, simplement que durant l'estiu veranetjo en una urbanització situada a la carretera d'Alcora, que tots us podeu imaginar com s'anomena.

Una bona lectora?

No puc dir si soc o no bona lectora. Sé que si algú hagués de saber-ho hauria de ser jo, es cert, però ara us explicaré la meua teoria i a partir d’aquesta ja podreu opinar per vosaltres mateixos.
Durant l’hivern, llegisc poc, bueno únicament aquells llibres que em manen a l’institut, que tampoc es poc, però vull dir que no llisc res fora de lo acadèmic, ja que l’estudi m’ocupa una gran quantitat de temps, i quan puc descansar preferisc realitzar altres activitats.

Però al arrivar l’estiu, al tenir més temps llibre, si que llegisc alguns llibres. L’estiu passat em vaig llegir un parell de llibres de Federicco Moccia, realment hem van engantxar i vaig llegir prou. El tema principal d’aquest llibre era l’amor. En els dos llibres estava enfocat de diferent forma. En el primer Tres Metres Sobre el Cel, tractava de un parell de jovens enamorats, bé la trama del llibre es molt més amplia però tampoc vull extendre’m molt més. En el segon Perdona si te llamo amor, es narra la història de dos personatges, l’home, bé ara no us puc dir el nom perquè no el recordo, que té més de 35 anys, i la xica, que tampoc recordo el nom, i que té més o menys la nostra edad. Com podeu preveure s’enamoren i viuen una apasionada història amorosa.
Jo com que soc molt nyonya m’agraden aquest tipus de llibres.
Per un altra banda també em vaig llegir els dos primers llibres de la saga Crepúsculo, ja que estaven molt de moda, i ademés tot el mon parlava d’ells.

Aquest any he seguit la mateixa trayectoria de sempre, durant el curs, m’he dedicat als llibres que he hagut de llegir per a classe, però supose que aquest estiu algun que altre caurà.

Com hem de comportar-nos a classe.

Per saber com ens hem de comportar a classe, haure’m de seguir els següents punts que vaig a expossar a continuació. En primer lloc parlaré de quin ha de ser el comportament de l’alumne quan està a classe, en segon lloc, parlaré de quina ha de ser la vestimenta adequada. Després parlaré de l’ús del materia i concluiré la meua exposició amb el tema de la hinguiene.

El comportament de l’alumne es molt important ja que segons el que tinga cada alumne, la seua trajectoria acadèmica sera una o un altra. Has de tenir present sempre que no ets a casa teua per la qual cosa no resulta correcte fer certes coses com menjar o beure a classe. En primer lloc perquè es una falta de respecte front a la figura del professor/a i en segon lloc perque mentres estas menjat no pots pendre els apunts necessaris que a l’hora d’estudiar per a l’exàmen et serien essencials. Has de seure’t correctament, no pots possar el peu sobre la taula ni estar com si estiguesses a casa teua. I respecte al teu comportament front al professor/a, has de tindre-li sempre un respecte, el mateix o més que el que li tens al teu/a pare/mare, al cap i a la fi es ell qui t’ha de puntuar i aprobar-te o suspendre’t així que més te val tenir una actitud adequada amb ell/a.

En segon lloc, com he dit abans, parlaré de la vestimenta. Ja he dit que sempre hem de tenir present que estem a l’institut, així que no es correcte portar camisetes sense tirants o camisetes amb un escot fins al melic. Tampoc es correcte dur minifaldes que pareixen cinturons o pantalons execivament curts ja que això es roba o per anar de festa o per a anar a la platja o on tu vullgues, pero a l’institut no. En definitiva els extrem mai son bons, es a dir perfectament pots portar una camsieta amb tirants fins o una minifalda, pero ensenyar massa no es apropiat.

En tercer lloc volia parlar-vos de l’us del material, cosa que també es molt important. Pel que fa al nostre material hem de tractar de portar-lo sempre a classe, encara que tots sabem que qualsevol día se’ns pot oblidar un llibre o una llibreta. El que importa es que no siga un costum, ja que a part de perdre la possibilitat d’agafar els apunts necessaris, tampoc pots seguir la classe ni mostrar els deures que havies de fer a casa, ja que aquests son a la llibreta oblidada. Per altra banda hem de respectar el material que hi ha a les aules, ja que es el material que al cap i a la fi paguem tots amb els nostres impostos i si l’estropeem ens estem perjudican a nosaltres mateixos, ja que s’haurà de comprar-ne més. Ademés resulta molt més agradable treballar en una classe neta i ordenada.

Finalment parlaré de la hinguiene. Es molt important sobretot ara en el tema de la grip A, però no sols per això. Has de tindre present que tu a clase convius amb altres persones, i per això has de tractar que els que seguen al teu costat estiguin tan agust com es possible, cosa que seria impossible si no seguires una rutina de dutxes. Per altra banda la netetja es molt important ja que en cas contrari es podrien transmetre un fum de malalties contagioses.

Diccionari per a Ociosos.

Casa :

Es la primera paraula que se m’ha acudit amb la lletra C, però m’he adonat que d’aquesta paraula es pot treure molt de suc.

Començaré parlant d’aquelles persones que no en tenen, quina llàstima veritat? No sé quina ha de ser la sensació de que poc a poc es va apropant la nit, i tu no tens cap lloc on poder refugiar-te, que arriva la foscor, el fred, el perill i l’únic que tens es un simple banc dur, per poder descansar , i uns trossos de cartró.

En segon lloc parlaré d’aquelles que almenys tenen casa, però que no es massa luxosa per així dir-ho, es a dir, aquelles que viuen en uns simples suburvis, cases velles, no massa resistents, i molt menudes, on moltes vegades han de conviure moltes persones en unes condicions pessimes. La veritat es que després d’aquesta reflexió em senc molt afortunada, considere que jo forme part d’aquell grup de persones, que no tenen un palau, però que tenen una casa molt bona. En primer lloc gran, amb suficients habitacions per a no haver de viure tots amuntonats. També em senc afortunada per poder tindre una cassa, a una urbanització, que s’anomena l’Abeller on passe els meus estius, que per cert, es allí on visc moments inolvidables. Quan la meua mare era petita, bueno ja tindria uns 14 anys, els meus avis van comprar un solar a una urbanització a la carretera l’Alcora, ja que als estius a Castelló feia molta calor. Encara que molts estius baixaven al grau a una alqueria que tenia la meua vesavia, els abellia canviar, i tenir una casa d’estiu propia, així que van comprar aquella casa. Desde que he sigut ben petita, per no dir desde que he nascut, tots els meus estius els he viscut a l’Abeller, i hi ha’n moltes vegades que m’he parat a pensar en que haguera sigut de la meua vida si als meus avis no se’ls haguera imaginat comprar aquell solar. He fet amics increïbles, i d’aquells que son de veritat.

A la parcel.là convivim un munt de persones però la casa es prou gran. Allí a l’estiu estem, els meus avis, els meus tiets, les meues cosines, el meu pare, la meua mare, el meu germà i jo, som un total de deu persones, així que us podreu imaginar lo divertit que son els sopars que som quan coïncidim tots.

De tots els dies que he vigut a l’Abeller m’agradaria destacar un. Era un 5 de maig del 1996, les 4 de la vesprada aproximadament, estava celebrant el meu natalici allí, amb un munt de persones, en seriem un total de més de 40 persones, la meua mare estava embarassada del meu germà menudet, i a l’hora de bufar les veles, la meua mare es va ficar de part, així que vaig haver de bufar les veles corrent, i els meus pares van eixir disparats cap a l’hospital. Hores després va naixer el meu germà i sense cap dubte, es el millor regal d’aniversari que m’han fet mai, encara que hi ha vegades que ens barallem, ell sap que l’estime com a res en aquest mon.

Diccionari per a Ociosos.

Bé com ja us vaig dir el diumenge vaig anar a casa del meu avi a dinar paella feta pel meu pare, que per cert estava molt bona. Després de dinar, com sempre, arriva l’hora del café i el moment de les xarrades, llavors vaig aprofitar per a preguntar-li allò que li havia de preguntar al meu avi. Li vaig dir, que perquè el nostre cognom era Baquero, us enrecordeu de la història que vaig contar en la darrera entrada? Bé pues vaig acertar. En un passat no tan remot, es a dir, els meu avi ja va viure aquesta experiencia, la familia del meu avi, tenien una granja i no sols tenien vaques, sino també conils, gallines, porcs, coloms i un parell de cavalls.

Cada matí, els tres fills, es a dir, el meu avi, la meua tia i el meu oncle, agafaven la bicicleta, on portaven dos caixes molt grans lligades al darrere on hi colocaven moltíssimes ampolles de llet, i surtien per tot el seu barri per a distriubuïr els subministres de llet.

El que no sap ell, perquè Baquero s’escriu amb B i no amb V tal com s’escriu avui en dia, però si que em va dir que potser els nostres avantpassats van emigrar del nord d’Espanya, on tradicionalment Vaca, s’escrivia amb B.

Quan em contava totes aquestes històries, em va sorprende, perquè sense saber res dels meus orígens, vaig esbrinar a la perfecció, quina era la situació passada.

Diccionari per a Ociosos.

Baquero :

Aquest es el meu primer cognom, la veritat que sento molta curiositat pel seu origen. Ve de la família del meu pare.

Baquero, la primera idea que se m'ocorre és que vinga de Baca, encara que no crec que en aquells anys remots hi existira alguna mena de Baca, o si hi existira seria un altre objecte o element amb un altre tipus d’utilitat.

Així que he pensat que podria ser un error ortogràfic que es va produir en aquell moment ja que la majoria de la gent era analfabeta i potser no sabien que Vaca d’animal s’escrivia amb V o potser vingués del nord d’Espanya on, Vaca d’animal antigament s’escrivia amb B.

En el cas de que Baquero vingués de vaca, potser els meus antecessors podrien haver sigut reconeguts per tenir una gran quantitat de vaques i serien a qui acudiria el poble o fins i tot la noblesa, o el rei per aconseguir els subministres de llet.

M’imagine el dia a dia, dels meus avantpassats. Potser les vaques no eren els únics animals que tenien a la seua granja, potser també tenien gallines, porcs i conills. Llavors, la meua besavia es llevaria prompte al cant del gall, per recollir els ous que havien posat les gallines, i després anar distribuint l’aliment, per tots els grups d’animals d’aquella granja, ella seria l’encarregada de tindre comte dels animals. El meu besavi com anteriorment la societat era molt més masclista que ara, encara que pense que ara també ho és una mica, potser es llevaria més tard, i aniria a munyir les vaques per traure la llet, que hores després vendria al mercat del poble. Potser viurien aquí a Castelló i la venda d’aquesta llet es faria al Mercat que hi ha a la plaça Santa Clara, encara que quan em detinc a cavilar una mica, caic en que aquella plaça i aquell mercat potser no existiren encara, i potser que els meus antecessor no hi visqueren ací. La distribució de la llet, podria ser com en alguna d’aquelles pel.lícules antigues, on el lleter va per tots els carrers amb una gran caixa amb moltes ampolles de llet per vendre-les.

Fora com fora la situació m’ha agradat passar una estona cavilant sobre quins podrien ser els origens de la meua família i ja que aquest diumenge vaig a dinar a casa del meu avi, esteu segurs que investigaré sobre aquest assumpte.

Valoració dels blogs.

Bé en primer lloc, vull dir que no em pareix justa la votació que s'està realitzant i considere que ningú esta votant realment al millor blog.
També vull afegir, que per a mi els dos millors blogs son :
El de Paula Andreu, per diferents raons que vaig a exposar ara. Principalment perquè durant tot aquest trimestre, ha fet la feina dia a dia i el més important ho ha fet bé. Després considere que ha perdut bastant temps en el blog, investigant i tractant d'actualitzar-lo poc a poc, i ademés ha fet entrades alternatives molt treballades i adequades.
En segon lloc considere que el blog de Sònia també es un dels millors, només entrar a la seua pàgina, ja ho pots observar. Les raons son paregudes, no li falta cap treball obligatori, el seu blog està molt decorat i ha inclòs molts gadgets personalitzats.
Des d'el meu punt de vista, la votació s'hauria de suspendre, perquè tal com s'està votant no em pareix just, donar-li un punt de la nota, a aquelles persones que tinguen més amics o afinitats en la classe, perquè realment això no és el que s'ha de valorar.

Basquet.

Com explicar-te el que es l'amor, si mai et vas posar la samarreta del teu equip.

Com explicar-te el que es el dolor, si mai la mala sort va sortir en una safata.

Com explicar-te el que es el plaer, si mai vas guanyar un partit important.

Com explicar-te el que es plorar, si mai vas perdre un partit en l'últim segon amb una fallada dubtòsa.

Com explicar-te el que es el carinyo, si mai vas acariciar el baló amb el cap dels dits per poder deixar amb suavitat una safata.

Com explicar-te el que es la solidaritat, si mai vas fer una ajuda en defensa.

Com explicar-te el que es una poesia si mai vas fer una entrada deixant a tots els contraris mirant.

Com explicar-te el que es l'amistat si mai vas fer una assistència.

Com explicar-te el que es el pànic si mai et van empatar un partit que guanyaves de 20.

Com explicar-te el que es morir una mica, si mai vas perdre una final.

Com explicar-te el que es "tirar junts" si mai vas jugar en equip.

Com explicar-te el que es la soledat si mai et vas parar a la línia de tir lliure, sense temps al rellotge i un baix en el tauler.

Com explicar-te el que es l'esforç si mai et vas matar en un entrenament.

Com explicar-te el que es l'egoisme, si mai et la vas tirar quan tenies que passar-la a un que estava millor desmarcat.

Com explicar-te el que es l'art, si mai et vas inventar una assistència impossible.

Com explicar-te el que es la música si mai vas cantar per animar al teus companys.

Com explicar-te el que es la injustícia, si mai et va robar el partit un arbitre.

Com explicar-te el que es l'odi si mai vas perdre una pilota que va fer perdre el partit.

COM EXPLICART-TE EL QUE ES LA MEUA VIDA, SI MAI VAS JUGAR AL BASQUET.

Diccionari per a Ociosos.

Amistat :

En aquest moment, hi ha sis mil milions, quatre centes setanta milions, vuit centes divuit mil, sis centes setanta i una persones en el mon.
Algunes corren espantades. Altres tornen a casa. Algunes diuen mentides per arribar a fi de mes. Altres simplement estan enfrontan-se amb la veritat. Alguns son homes malvats en guerra contra els bons. I alguns son bons, lluitant contra els malvats. Sis mil milions de persones en el mon. Sis mil milions de animes. I a vegades...tot el que necessites es una.

Anna Baquero.

Crónica 4 d'ESO.

Un altre estiu espectacular que també s’acava. Aquest any vaig tardar més a tornar a Castelló, em vaig quedar a l’Abeller, la meua urbanizació fins a el primer dia d’institut. El dia avans de començar Paula em va tocar per teléfon i em va dir que ens havia tocat juntes a clase, també coincidiem a clase amb Toni, el meu xic, amb el qual mai havia coïncidit, amb Àngel, Ana Jimenez, Ivan, etc, la veritat es que esperava amb molt ansia aquell primer dia, encara que sabia que més que mai anava a trovar a faltar l’estiu, ja que aquell estiu havia sigut molt destacable entre els altres. Aquell estiu també vaig fer un viatge a Granada, la veritat es que em va agradat molt aquella ciutat, i vaig disfrutar del viatge amb la meua familia.

Despres de la típica primera setmana de curs, van començar a vindre els treballs, exàmens i deures, he de reconeixer que aquell any si que vaig haver d’estudiar més els exàmens, aplicarme de forma més dura per a conseguir uns bons resultats ja que encara que no es batxiller, si que et comences a preparar per a aquest i el canvi s’ha de notar.

Abans de que arrivés nadals, vaig anar al concert de El Canto Del Loco a Oropesa, no recordo ben bé l’hora a la que començava el concer però si que sé que abans tenia entrenament i després d’aquest em vaig dutxar ràpidament i la meua mare em va portar a Oropesa, on em vaig trovar amb la meua cosina, que estava fent cola allí desde feia unes quantes hores. Vam sopar un bocata que ens haviem fet a casa allí mentres esperavem a la cua, al principi m’ho pasava bé mentres esperavem però al final es va fer una mica llarg, quan vam conseguir entrar ens vam colocar a un lloc molt bó, a segona fila, i encara vam haver d’esperar més perque comencés l’actuació del grup. A pesar de l’espera, el concert va ser impresionant en cap moment vaig deixar de saltar i cridar les cançons. Quan va començar a sonar la canço de Por ti, vaig cridar a Paula. Esta cançó es una de les meues favorites, i vaig creure oportú comparti-la amb ellla, encara que Paula no estigués allí. La resta del concert va ser impresionant encara que vaig acabar esgotada i sense vau.

Entre setmana i setmana, va arrivar els nadals. Aquell any tenia moltes ganes d’unes vacances ja que quasi sempre tenia exàmens i estava farta de tant d’estudiar. Per cap d’any abans de sopar el meu pare i el meu germà van correr la San Silvestre, i jo vaig anar a vore’ls amb Paula. La veritat em vaig divertir molt, perque a aquella cursa surt la gent disfresada, cantant i ballant. A la nit, vaig sopar amb la meua familia, i em vaig pendre el raïm amb ells, després la meua mare em va portar fins a casa de Paula, on estava ella amb el seu nuvi i el meu. Toni i jo vam decidir passar aquell cap d’anys junts ja que feia un any que surtiem, la nit va ser impresionant, i quan els xics es van anar a dormir, Paula i jo ens vam quedar parlant sobre les nostres coses fins a hores inmesurables del matí. M’encanten els dies de festa, quan l’unic que has de fer el llevarte a l’hora que se’t acave la son, després pots pasarte unes quantes hores mirant la tele i jugant a l’ordinador, i després de dinar pots tornar a fer la siesta. Però aquells dies, son curts i el que toca després de nadal es tornar a la rutina. I així va ser.

Més setmanes, més rutina i més exàmens.

Per fí un altre cop, la magdalena ja estava a punt d’arrivar, aquelles festes, els meus pares ja em van deixar molta més llibertat, vaig sortir quasi totes les nits, i vaig disfrutar de les magdalenes com mai ho havia fet.

Posteriorment va arrivar les vacances de Pasqua, i jo vaig marxar uns quatre dies a Amposta, ja que el meu germà jugava un torneig de basquet allí.

L’any passat el meu equip de basquet anava molt bé a la lliga, i van conseguir classificar-nos per a la Fase Final. Es un torneig d’un parell de dies, on juguen els quatre millors equips de la comunitat valencia. Vam quedar segones i la final la vam perdre d’un, va ser una llàstima. Però com que vam quedar segones ens vam clasificar per a la fase previa dels campionats d’espanya. Aquesta fase es va disputar a casa nostra, van vindre equips de Madrid, Murcia, Aragó..etc. No vam conseguir passar aquesta fase, ja que hi havie’n equips molt bons i amb molt de nivell, però la experiència no la oblidaré en la vida, va ser genial.

El curs finalment va acavar les notes van ser molt bones, i l’estiu es presentava genial. Bé encara que el que vos vaig a contar no siga durant el curs, em fa molta il.lusió.

Abans de que arrivés l'estiu, vam marxar a l'institut a Italia, va ser un viatge impresionant. Ens vam desplaçar fins a Barcelona amb autobús, i de Barcelona a un port d'Italia que ara no recordo el nom amb baixell. Em feia molta il.lusió el viatge amb baixell a la vegada que em feia una mica de por. La veritat es que m'esperava molt més d'aquell baixell, ja estava molt brut, però vaig gaudir molt en la cambra que ens havien reservat per a nosaltres. Al arrivar allí vam visitar cada dia algunes ciutats, els primers dies vam estar a un hotel, i la resta a un altre. Recordo un moment que no olvidaré mai. Quan estavem al segon hotel, es podien llogar bicicletes. Toni i jo en vam llogar dues, i la veritat es que va ser una experiencia preciosa, de nit, a Italia, amb tots els carrers plens de gent, inolvidable, simplement.

Vam visitar moltíssimes ciutats, Lucca, Verona, Pisa, Florencia, Siena, Venecia, etc. Una ciutat que m'agradaria destacar de totes aquestes que he nomenat, se que sonara un poc a topic, però es que Venezia es preciosa. He de dir que al principi em vaig quedar una mica xafada, quan ho vaig vore, però en recorrer els seus carrers, vaig descobrir una preciosa ciutat.

El viatge com a resum va ser excepcional, el repetiria una i mil vegades, i el millor era que al tornar d'ell encara quedava tot un estiu per disfrutar.

A l’agost, a la meua urbanització es van les festes d’agost, la setmana del 15. El primer dia de festes, es fa un pregó de disfreses que va per tots els carrers de l’urbanització i sempre hi ha un pregoner. Encara que m’ho creguera al principi aquell any vaig ser elegida jo pregonera per la comisió de festes. Vaig haver de recitar el pregó uns 25 cops però se que mai m’arrepentiré de viure aquella experiencia.

Crònica 3º ESO.

Fí de l’estiu, un altre cop a començar amb la rutina i amb 3º d’ESO. La veritat es que tenia una mica de por, perquè tot el mon em deia que el pas de segon a tercer es notava molt i que hauria de trevallar dur per traure bones notes, però vaig arrivar a la conclusió que no m’havien d’importar tant els comentaris i el que havia de fer era trevallar dia a dia, i així segur que conseguia traure el curs amb bones notes.

El primer dia i la primera setmana no cal ni que les comente ja que son exactament idèntiques a les de anys anteriors.

Al decembre, exactament el dia sis vaig marxar amb els meus pares a un torneig al que participava el meu germà a Sabadell. No van guanyar, perquè hi havien equips molt bons, com el Barcelona i el DKV joventut però va ser una experiencia molt bonica. Sabadell com a ciutat em va agradar i el que més em va agradar d’aquesta, va ser un parc que hi havia al costat del meu hotel. Era tot verd, amb un gran llac enmig, en el qual podia nadar o fins i tot anar remant en barca, també es podia pasar la vesprada en la gespa, em va encantar.

Seguidament a açò va vindre nadal, una época de relax per estar en la familia i amb la teua gent, encara que cada volta els professors ens posaven més deures i ens deixaven menys temps per a disfrutar. En aquell nadal exactament el dia que començava el nou any 2008 vaig començar a eixir amb el meu nuvi, Toni, aixina que puc dir que el començament del nou any no va poder anar millor.

Al gener, va ser Sant Antoni i vaig pujar a Forcall amb els meus pares i uns amics dels meus pares, ens va quedar a dormir a una casa que vam alquilar. La foguera que es feia allí era impresionant, enorme i espectacular, per a persones que no estiguen acostumades a estos esdeveniments. Una cosa a recalcar va ser que era el cap de setmana abans de que jo marxés d’excursió amb l’institut a la neu, i portava un forro polar que m’el volia emportar al viatge. La costum en aquell poble era pasar per baix de la foguera, que tenia una especia de corredor, al passar per allà baix em vaig foradar el forro, i la meua mare al dia següen molt prompte va anar a Decatlon per veure si em podia aconseguir un altre idéntic però sense forat, i evidentment ho va conseguir.

A la setmana següent com he dit anteriorment me n’anava amb l’institut a Andorra per esquiar, no havia esquiat mai per la qual cosa tenia nervis per com es faria allò. La veritat siga dita, ere bastant roina, i em vaig caure moltissimes vegades, tantes que al final fins i tot em vaig lesionar al genoll i no vaig poder esquiar en els dos dies restants. A l’habitació em vaig posar amb Paula, Noemi i Clara i ens vam fartar a riure, ademés per les nits ens ajuntavem en una habitació amb la resta de la gent, i jugavem a cartes, ens contavem les nostres aventures d’aquell dia o simplement intercanviavem opinions. Al matí, teniem clases obligatories amb professors d’esqui durant dues hores i després ens deixaven la resta del matí lliure per esquiar cadascú al seu aire, jo la majoria de vegades em quedava al bar amb altra gent jugant a les cartes ja que això d’esquiar no m’agradava en excés. A la tarda, després de dinar també podiem continuar esquian una horeta i després tornavem a l’hotel per dutxar-nos. A continuació teniem tota la vesprada lliure per fer allò que nosaltres vullgerem, normalment anavem a fer un vol per Andorra, de compres o simplement a estirar un poc les cames. Les nits eren desfase total, a l’hora que s’havia de dormir ningú estava a la seua habitació. Al tornar del viatge vaig extranyar molt aquelles hores que pasavem tots junts, totes aquelles rialles, i tenir als meus companys al costat les 24 hores del dia.

El que m’agradaria destacar d’aquell nou any es que el tema del qual parlava tot el mon era la Expo de Saragosa “Agua i Desenvolupament Sostenible”, no vaig anar, i les critiques que em van arrivar d’aquesta van ser diverses, a alguns els havia agradat, altres em deien que havia sigut tot un desastre, com no vaig anar i no ho vaig comprovar per la meua pròpia experiència no puc dir-ne res.

Un altra cosa important que va ocorrer durant aquest any va ser un accident d’avió a Madrid que va provocar la mort a més de 154 perones, va ser una gran desgràcia. I una cosa graciosa que recorde perquè em va pareixer molt curiós es que un periodista Irakí li va llençar a Bush una sabata durant una roda de prensa, en sentir aquella noticia tota la meua familia vam esclatar a riure.

En la magdalena d’aquell any vaig tindre una mica més de llibertat, ja que cada vegada era un poc més fadrina, i la meua mare anava dipositant en mi cada vegada més confiança. Quasi tota la magdalena quedava amb Toni, Paula, Dani, etc. I la veritat es que va ser una magdalena molt bona, que per supost sempre recordaré.

Aquella pascua també vaig anar al torneig d’Eivissa, també va ser espectacular, però no tant com l’altre per diversos factors. En primer lloc i no el més important es que no vam guanyar, aquell any hi havia equips realment bons i en segon lloc pense que va influir que trovava a faltar al meu xic, encara que parlavem tots els dies.

Parlant de basquet una noticia molt important per al basquet español va ser que Pau Gasol, jugador de l’NBA als Memphis, va ser fixat per els Lakers, un dels millors equips de d’aquella lliga.

I parlant de deports aquest any es va disputar els Jocs Olimpics a Pekin on Usain Bolt va establir un nou record mundial dels 100 metres.

I dels deports també m’agradaria destacar es que Rafa Nadal es va coronar campió de diversos tornejos , Roland Garros, Wimbledon i va ser medalla de or en els jocs olimpics.

La resta del curs, va transcorrer rapid, i en menys del que em pensava va arrivar un altra vegada l’estiu.

Crònica 2º ESO.

La llum del sol em despertava, naixía un nou dia, però no un dia qualsevol, el primer dia d’institut de 2º d’ESO.

La meua mare ja m’havia preparat el desdijú, un got de llet amb 6 galetes, com tots els dies. Després d’això vaig anar a llavar-me la cara, i a vestir-me, amb la roba que més m’agradava, un pantaló beis amb una camiseta blanca amb lletres de colors roges i blaus marí.

Tenia ganes de retrobar-me amb moltíssima gent, ja que durant l’estiu quasi ni l’havia vista però a qui més ganes tenia de vore era a Paula, aquell estiu, com encara erem menudes, només ens haviem pogut veure un parell de dies, i tenia moltíssimes coses que contar-li.

Quan la vaig veure crec que vam estar com deu minuts foses en un abraç i durant tot el dia no vam parar de xarrar i de contar-nos les mil coses que ens haviem de contar.

Bé, la resta de la setmana va ser com totes les primeres setmanes de curs, bastant aburrida i monotona, però després d’aquesta primera setmana introductoria van començar les clases de veritat.

El cap de setmana del 29 de septembre vaig marxar amb els meus pares a el Mas de Borràs. Allí el primer dia vam per una petita excursió al per la montanya més propera i després ens vam banyar a una piscina climatizada que tenia l’allotjament. Entre bany i bany jo em tombava en una tumbona perquè havie d’estudiar Ciencies Naturals. Al dia següent vam fer una excursió molt més llarga que va durar tot el dia, vam parar a dinar a un lloc on hi havia una cascada molt bonica.

Van seguir passant els mesos, a la vegada també creixia l’amistad amb Paula, entre setmana, la rutina era la de sempre, fer deures, entrenar els dilluns dimecres i divendres i anar a l’academia d’anglés dimarts i dijous. Un cap de setmana abans de nadal vaig marxar amb el equip a Madrid a un torneig, el que m’agradaria destacar es el fred que vam pasar, era horrible. Sense adonarme’n va arrivar nadal, els mateixos dinars sopars i dies familiars de tots els anys però que mai arriven a cansar.

Les setmanes d’institut continuaven passant i la rutina també, els caps de setmana es basaven unicament en partits per allí i per allà tant meus com del meu germà, després surtia una estona amb les meues amigues i altra vegada dilluns.

El 28 de gener jugava el Pamesa Valencia contra el FC Barcelona, i vam anar a Valencia per veure aquell partit de basquet, el meu germa la meua mare, el meu pare, la meua cosina, un amic del meu germa, un amiga meua i jo. El partit va ser molt emocionant, ja que no estava acostumada a viure un partit de basquet en directe, perquè aquí en castelló no hi ha cap equip e basquet, la experiencia va ser inolvidable.

Tinc que destacar que entre aquestos mesos es va produir la desaparició de Madelein McCainn, la veritat em va donar molta llàstima, no em podria imaginar com m’haguera sentit si aquella nena fos la meua germana.

Després d’unes quantes setmanes va arrivar la magdalena, encara era petita per a disfrutar-la en la seva totalitat però he de reconeixer que m’ho vaig passar molt bé. El dia que m’agradaria destacar es una nit, que les de l’abeller, com que son majors que jo, em van convidar a les aules de festa. Belén i jo que som les més menudes vam anar totes emocionades, i la veritat siga dita es que me ho vaig passar en gran, em vaig gitar a les 4 del matí, cosa que per a mi a aquella edad era moltíssim i vaig ballar i disfrutar molt amb les meues amigues.

Després de la magdalena no quedaven molts dies per arrivar a les vacances de pascua però durant eixa época es quan et solen manar més trevalls i exàmens. Al pasar eixes dos setmanes més dures va arrivar pascua.

En pascua, vaig anar a un torneig a Eivissa amb el meu equip. La paraula que podria definir-lo es espectacular. Vam arrivar amb baixell i només arrivar vaig presentir que anava a ser molt gran aquella experiencia. Vaig coneixer a moltíssima gent, majísima, i molt agradable la veritat, i ademés vam guanyar. Quan vaig tornar em vaig quedar en ganes de més.

Al final del maig, eren els play off de baloncesto de la lliga ACB, en els quals va guanyar el Reial Madrid, però també va ser la Fase Final de la meua lliga i el meu equip havia arrivat fins a aquella fase final.

Justament coïncidia en la setmana en que me’n anava de viatge amb l’institut a Castilla la Mancha, llavors vaig haver de renunciar a alguna de les dos coses. Va ser molt dur per a mi encara que finalment em vaig quedar amb el basquet. Per a colmo aquella setmana vaig estar fluixa, però al arrivar el cap de setmana, el periode de temps en el que es disputava aquella Fase, no em podia quasi ni moure, perquè estava en la fase de malaltia manifesta de les angines, va ser horrible, encara que vaig acabar jugant.

El final del curs va ser dur ja que tothom esperava anxiosament l’estiu, es una época dura per a l’estudi, perque comença a fer calor, cada cop es més dificil concentrar-se i augmenten cada dia les ganes de banyar-se i disfrutar a l’aire lliure.

Ultim dia de curs, un altra vegada amb les llàgrimes per enmig, encara que aquell any li vaig prometre a Paula que durant aquell estiu, anavem a quedar més de dues i tres vegades i que anavem a parlar com a minim una vegada cada setmana. Us vull adelantar que vaig complir aquella promesa.

Crònica 1º ESO.

Per fí va arrivar el primer dia, crec que no vaig poder dormir en tota la nit, estava pensant en tot allò que anava a viure en tan sols unes hores. Em vaig alçar molt prompte em vaig dutxar i em vaig ficar els texans que més m’agradaven amb la meua samarreta preferida, era verda a ratlles amb diferents tonalitats de verd i amb un número al centre de la camiseta, encara que no recorde quin número era. La presentació de l’institut començava a les 10.30 encara que tots els amics vam quedar a les 9 a la plaça de davant de ma casa. També recordo que havia quedat a les 9.30 a la plaça de davant de l’institut amb les meues amigues de básquet, ja que aquell any coincidiriem a l’institu, i allò em feia molta il.lusió.

Quan vaig tornar a casa vaig estar estar uns vint minuts de rellotge contant-li totes les novetats a la meua mare.

La semana següent va ser una mica introductoria, tots els professors ens contaven quins eren els percentatges de la nota, com els agradava que trevallarem, quins llibres haviem de llegir, quin tipus de llibreta haviem de portar etc. Passada aquesta semana, les clases van començar de veritat, i encara que no massa, si que es va notar el canvi de l’escola a l’institut. Amb els meus companys de clase vaig congeniar molt bé, eres persones meravelloses que em feien riure molt.

Al cap d’un més, la profesora de Valencia, ens va manar un treball per parelles, haviem de fer un Auca, i Paula Andreu em va dir que si la volia fer amb ella, per supost li vaig dir que si i auquella vesprada en la seua casa va naixer una amistad, que sé que mai va a acabar i ademés l’auca va quedar preciosa. Un altra persona que va ser molt important per a mi durant aquell 1º d’ESO, va ser Toni Beltrán. Era un xiquet a qui vaig coneixer mesos enrere en un torneig de basquet, on vam coïncidir. En veure’l el primer dia d’institut em vaig sorprende molt i a l’hora em vaig alegrar, me ho vaig pasar genial aquell torneig amb ell. Cada día després de l’institut ell m’acompanyava a l’entrenament i em venia a replegar i ens quedavem al meu portal parlant de mil coses, en aquell moment era el meu millor amic.

Van anar passant els mesos, i vanarrivar les vacances de nadal. Com tots els anys esperava amb moltes ganes la nit de nadal perquè ens juntavem tota la familia i sempre passavem una bona estona, de fet encara ho fem. Aquella vesprada vaig sortir en la meua mare per comprar-me una camiseta per a la nit. Per la nit va ser com tots els anys, genial, i el pare noel em va portar un parell de camisetes. El més m’agrada de la nit de nadal es la ilusió de les meves cosines menudes quan toquen al timbre i en obrir la porta veuen tots els regals que ha portat el pare noel. Al dia següent vaig anar a dinar a casa del meu altre avi, el meu avi Ramon i la veritat es que vaig trovar a faltar a la meua avia, Lola, ja que tan sols feia dos anys que no estava amb nosaltres. A pesar d’aixó el dia va ser genial perquè vaig estar amb la familia del meu pare, la meua tia de Mallorca, els meus cosins i tios de Valencia i la meua altra dia d’ací però que no la veia quasi mai. La resta del nadal va anar pasant i va arrivar l’hora de tornar a l’insitut. La tornada no va ser molt dura, ja que 1º d’ESO no es un any molt dur, però si que va costar.

Al cap d’unes setmanes, vaig anar un cap de setmana a Barcelona, per veure uns familiars que tinc allí. Em va tocar visitar el Camp Nou ja que tota la meva familia es del Barça,allí vam veure i el meu germà i el meu pare es van fotografiar amb la copa de la lliga que havia guanyat el Barça aquell any i després vam anar a fer un vol per les rambles, quan estavem passetjan vam veure de la font de Canaletes. Al dia següent per el matí vam anar al parc Güel, i em va encantar, pense que si visquera en Barcelona es un lloc on aniria quasi tots els dies. Per la vesprada ja vam tornar a Castelló ja que al dia següent teniem cole.

El dia 28 de gener, estava dormin com qualsevol dumenge, i a les nou del matí la meua mare em va despertar i em va dir que me canviara ràpid que havia nevat a l’Abeller, la meua urbanització, i que anavem a pujar correns per si se’n anava. La veritat siga dita, veure el meu maset ple de neu, i poder gitar-me al césped i estar recoberta de neu, va ser una experiencia preciosa.

El cap de setmana del 17, 18 i 19 de febrer, es va celebrar la copa del Rey de Baloncesto. Allò m’encantava, perque et podies passar tot el dia mirant partits de básquet. Aquell any van participar el FC Barcelona, el Akasvayu Girona, el Gran Canaria, el DKV joventut, el Unicaja, el Real Madrid, el Tau Baskonia, i el Pamesa Valencia però la victoria va ser indiscutiblement del Tau Baskonia, que va guanyar la final al Pamesa Valencia (85-80) A pesar de que soc per damunt de tot del DKV joventut reconec que aquell any l’equip vencedor va estar molt per damunt dels altres.

Al març va arrivar la magdalena, era el primer any que sortia asoles en les meues amigues, i jo estava molt contenta de que em donaren ja eixa confiança. El primer dia no vaig parar en casa, pujava baixava anava allí anava allà i al final del dia els meus peus ja no podien més. El seguent dia vam pujar a la magdalena, i ens vam posar la camiseta que ens haviem fet les amigues, recordo que era de color groc. Tota aquella magdalena va ser genial, encara que no podiem disfrutar-la tot el que ho disfrutem ara perque només teniem 12 anys.

Després de la magdalena la tornada si que va ser dura, acostumades a gitar-nos més tard que de costum i a alçar-nos bastant tard, ademés durant la magdalena ens haviem trovat amb tots els amics, no teniem eixa petita il.lusió de tornar a l’institut per veure els companys.

Van anar pasant els mesos i va arrivar el dia del meu natalici, estava jo en ma casa, i una amiga, Mireia, em va dir que l’acompanyés a pegar una volta que havie de comprar unes coses. Al tornar quan vaig anar a obrir la porta per entrar a ma casa estaven totes les meues amigues amb un cartell que posava Anna Felicitats amb mil globus. Em vaig emocionar moltíssim. La resta del dia va ser genial, em vaig enriure molt i em vaig donar conter de que les amigues de veritat van a estar sempre.

El final de maig, juny i juliol va passar molt ràpid, amb moltes ganes d’estiu i moltes ganes de relax.

I a final de curs va arrivar el viatge a Alarcón, realment era el primer viatge que feia sense pares, i em feia molta il.lusió. Era una alberg on per un costat dormiem les xiques, i per l'altre els xics, per el dia feiem activitats, com piragüisme, escalada, orientació, cavalls..i per la nit ens reuniem en una sala on parlavem i reiem fins que ens anàvem a la discotéca. No ens deixaven fins molt tard però aquelles hores que estàvem allí ho vam aprofitar moltíssim. Per la nit a les habitacions, parlàvem de la jornada, dels xics, i de totes aquelles bajanades que de que es parlen amb aquella edad. Aquell viatge va ser increïble i no l'olvidaré mai.

L’ultim dia de clase, vaig viure una experiencia inolvidable. Vam anar a arreplegar les notes, que per cert, els meus pares no es van poder queixar perquè van ser molt bones, Paula les havia arreplegat ja i jo acabava d’eixir també se’n va anar al bany i ens vam despedir, no vaig parar de plorar ni ella tampoc, sabia que aquell estiu la anava a trovar moltíssim a faltar. Durant tot el curs es va convertir en una persona molt important per a mi i durant aquell estiu la anava a veure molt poc, però em vaig adonar de que per molt que no la vegués ella i jo anavem a estar sempre juntes.

Lletra de Batalla.

Jo, Anna Baquero Vaquer considerada la millor jugadora del Joventut de Badalona Club de Bàsquet em dirigisc a vos, Ana Jiménez Pérez, per fer-vos saber una seqüencia de coneixements que he adquirit gràcies als meus fidels espies.

En primer lloc vull dir-vos que m'he sentit molt decepcionda per vos en el moment que han arrivat als meus oïts certs cometari vostres on posaveu en dubte que jo era la millor jugadora. No se com haveu pogut...
Per això vos repte a un 1 contra 1 a tota ultrança, ja qe si sou una veritable jugadora, tal com vos feu dir, demostraré que no hi ha ningú millor que jo i que vos únicament sou una xafardera.

Com que soc superior a vos en qualsevol instant, vos deixaré decidir el dia,el lloc i l'hora de la quedada.
Espere que si haveu tingut el valor suficient per a inventar comentaris falços on es posaven en dubte les meves habilitats deportives, sigueu lo suficientment valenta per portar a cap aquest repte, on podré acavar amb vos tal com vos mereixeu.

Espere la vostra resposta.

Vint-i-vuit de gener del dosmildeu, Castelló.

Anna Baquero Vaquer.

Diari Tirant lo Blanc. [28/01/2010]

Capitol XIII.
De manera que Tirant s’anava recuperant anava més sovint al palau per veure l’Emperador i sobretot a la princesa, que des d’aquell dia no havia tornat a parlar amb ella. Però un dia la Viuda Reposada plena de gelosia li va dir a Tirant que la princesa l’estava enganyant amb el hortelà i a la princesa li diguè que Tirant estava “tontejant” amb ella, La viuda, i que fins i tot li havia fet regals. Així intentava que els enamorats es separen, Tirant que no se ho acabava de creure li va demanar que li portés a aquell lloc on quedaven per poder veure-ho amb els seus ulls. Llavors la viuda va alquilar la casa d’una vella des de la qual es podia veure perfectament tot el jardí, allí va colocar dos espills, perque la finestra estava molt alta i no es podia veure res. Per altra banda va anar a comprar una mascara amb monyo incluit que fos el mes semblan que pugés al hortelà, va dir a la princesa que els metges li havien dit que havia d’eixir a passejar per l’hort i que no havia de dormir tant i per que la princesa estigués contenta li va dir a Plaerdemavida que es disfrecés de l’hortelà per ferla riure. Quan Tirant estava dins la casa, va mirar per l’espill i va veure que la princesa reia molt amb aquell hortelà cosa que li pogué verificar el que aquella mala Viuda li havia dit sense adonarse’n que era tot una escena.

Capitol XIV.
Tirant després de la escena que va veure, va decir marxar amb tots els seus, llavors van preparar les galeres. Quan l’Emperadriu i la prinsesa s’enteraren ploraren les dues a llagrima viva, l’Emperadriu perque estava enamorada d’Hipolit i potser no el tornaria a veure i la prinsesa perque estava enamorada de Tirant i potser tampoc el tornaria a veure mai. Quan anaren al port per a despedirse la princesa li digué a Plaerdemavida que perfavor que entrés en la galera per demanarli una explicació a Tirant de perque marxava. Tirant li ho va explicar tot, però llavors Plaerdemavida li digué que tot allò era mentida, que havia estat una escena i que si no la creia que anés Hipolit al palau a la seva cambra davall del llit i que busqués aquell disfraç. Hipolit el va trovar però no va poder pujar a la galera perque el mar estava molt picat llavors li ho van fer arrivar a Tirant per una corda i ho va comprobar, pero el mar estava tan malament que ningu va poder baixar de les galeres, ni Plaerdemavida. Van marxar, pero durant el viatge moltes de les galeres es van partir i es van enfonsar, molts cavallers van morir, però la galera de Tirant va conseguir arrivar a les costes d’Africa.

El que em pareix curios d'aquestos capitos es la facilitat amb la que es creuen les coses, per exemple Tirant, quan la Viuda l'enganya tampoc té molta dificultat per a fer-ho. Després també vull destacar la maldat de la Viuda Reposada ja que a causa d'aquesta mor un home que no havia fet res i a més sap que pot causar la tristesa de per vida tant a Tirant com a la Princesa, però ella es tan egoista que només pensa amb la seva gelosia.

En resum el llibre m'ha agradat bastant, però el final es queda una miqueta obert, i també m'haguera agradat que Tirant i la Princesa per fi pogueren haver estat junts sense cap tipus d'impediment, però com n'es un fragment també ho tinc en compte.

Diari Tirant lo Blanc. [28/01/2010]

Capitol X.
Tirant va concertar una reunió de cavallers per debatir si anaven a marxar per lluitar contra els genovesos. Era una situació molt difícil perque els altres eren molts més que ells, en canvi, el cavaller que abans habia parlat mal de Tirant, Galançò va plantejar una estrategia, que Tirant va aceptar. La estrategia consistia en que anirien a la batalla en les naus molt lleugeres de carregament així si anaven guanyant, els altres no conseguirien fugir, en canvi si pretenien retirar-se, l’escapada seria mes rápida. Partiren rumb al combat, però abans de posar-se mans a l’obra, com era de nit, feren una cosa molt enginyiosa, eixiren del port tots els vaixells presents grans i menuts i ficaren una llanterna al front de forma que els enemics veien centenars de galeres, on potser només hi havia 12. La batalla va ser llarga, però finalment com no Tirant isqué victoriós d’aquesta. Ademés en moltes galeres més de les que tenia al principi i amb el Gran Caramany i el rei de la sobirania India. Quan arrivaren al port de Malveí, l’unic a qui no trovaren va ser Hipolit, llavors van manar a bucar-lo.

Destaque el personatge de Galanço i la seva astucia per plantejar les estrategies. Es molt enginyiosa la de decarregar els vaixells tant com fos possible per tindre avantatge en qualsevol situació, i altra estrategia que m'ha agradat molt ha sigut la de fer sortir del port tots els vaixells grans i menuts amb una llanterna, per aparentar ser milers d'aquests i per acovardir al adversari.

Capitol XI.
El soldà va enviar un ambaixador per parlar amb l’Emperador. Quan aquest ambaixador estigué davant de tota la cort, aquest li contà tres coses que li havia dit el seu cap que digués. 1. Que pactaren una treva durant tres mesos per mar i per terra. 2. Que alliberaren al Gran Caramany i al rei de la sobirania India a canvi de una gran quantitat de diners i terres. 3. Que la princesa Carmesina es cases amb el Soldà. D’aquestes tres proposicions que li van oferir el rei només va aceptar la primera. A causa d’aquesta van celebrar una festa i en aquesta quan Tirant anava cap a la cambra de la princesa per parlar amb ella es va trovar amb Plaerdemavida i aquesta li va dir que l’ajudaria. Tirant entrà a la cambra de la princesa i estigueren durant una llarga estona parlant i intencanviant opinions, finalment la princesa li va dir que marxés perque els podrien pillar. Llavors quasi els pilla l’Emperadriu i l’Emperador, però ningú es va assabentar de res.

Per una banda em pareix molt humil el haver aceptat aquell pacte, perque potser en un altre moment les condicions eren les contraries, i potser ells serien els que necesitaven aquella treva. Per altra banda seguisc pensant que la Prinsesa a pesar de estar boja per Tirant, es mostra sempre molt inaccesible, i em sorprén le gran confiances que té amb les seves donzelles.

Capitol XII.
Plaerdemavida es un personatge esencial en aquest capitol. Principalment ajuda a Tirant amb la princesa. La primera situació d’ajuda va ser quan un matí estaven en una de les cambres reials i es trovaven allí l’Emperador, la princesa, l’Emperadriu, totes les doncellez, Tirant i Plaerdemavida, aquesta començà a dir que no hi havia millor home per a la princesa que Tirant, perque era un bon cavaller i un bon amant a la vegada. L’Emperador va estar molt d’acord amb l’opinió de la doncella, però tot es va quedar ahí. La segona volta qe el va ajudar, va ser quan va conseguir que Tirant domís en el mateix llit de la princesa, el va colar, i el va fer tocarla enganyant a la princesa dienli que era ella qui la tocava, però la princesa finalment es va enterar que era Tirant llavors va pegar un gran crit. Amb aquest la Viuda Reposada que es temia que Tirant estigués a l’habitació de la princesa, i com que ella també estimava tirant va avisar a tot el mon per que anés a l’habitacio de la princesa per veure que pasava. Tirant amb l’ajuda de Plaerdemavida va fugir i al saltar es va trencar la cama i es va queda tirat a l’hort fins que Hipòlit i el seu cosí germà el Vecomte anaren a ajudar-lo. Mentrestant al palau, la princesa digué que la causa del seu crit havia sigut una rata, i tot va quedar solucionat. Tirant per evitar rumors va dir que se li havia caigut un cavall damunt seu i que li havia trencat la cama.

D'aqest capitol m'esperava que la prinsesa es mostres una mica menys inaccesible tal com he dit abans no obstant pense que ella no diu res a ningú, mes que per por perque li agradava i encara que mostrés que no volia que Tirant fos allí, realment per dintre seu si que ho desitjava per damunt de qualsevol altra cosa.

Diari Tirant lo Blanc. [28/01/2010]

Capitol VIII.

Finalment eixen vencedors de la batalla i es situaren el la antiga terra de Sant Jordi. Mentres Diafebus anà a avisar a l’Emperador. Quan aquest va arrivar li va dir a Tirant, que li estava molt agraït i que volia que fos el nou Gran Conestable i que aceptés el comtat de Sant Ángel. Ell acepta el comptat però li va demanar a l’Emperador que el carrec de Gran Conestable fou cedit a Diafebus, ell ho va aceptar. Van fer una gran festa per celebrar-ho i al final d’aquesta la Princesa va anar a preguntar-li a Tirant perque posava aquella cara tan trista durant tota la nit, ell li digué que no volia estar feliç sabent que dins de res ella partiria amb l’Emperador i potser mai més la tornaria a veure, ella li digué que es faria la malalta i així podrien estar uns dies més junts. Aquella nit quedaren quan tots estigueren dormin, però Plaerdemavida se n’assabentà.

El que m'agradaria remarcar d'aquest capitol i que em crida l'atenció es que Tirant durant tota la novela es mostra molt agraït i sempre tracta de contentar a la gent que el rodeja abans que a ell mateix. Altra cosa que em pareix que es importan es que la prinsesa estima Tirant però en tot moment mostra molta inaccesibilitat, encara eixí no pot evitar quedar-se bocavadada quan veu a Tirant, almenys això es el que jo pense.

Capitol IX
Plaerdemavida comença contant-lis el supost somni que ella havia tingut aquella nit, on lis repetia tot el que elles havien fet amb Tirant i el Conestable. Va arrivar el moment de la partida de l’Emperador i tota la seva gent, Tirant i el Conestable els van acompanyar un tros del camí però l’Emperador els havia repetit moltes voltes que se’n tornaren, llavors finalment ho van fer, una vegada es va despedir de l’Emperador va anar a despedir-se de la princesa i quan li alçà el vel que duïa va veure llagrimes als seus ulls. Més tard Tirant anà al castell del senyor de Malveí i partí cap al port per descarregar, allí uns mariners li van contar que el vaixell que venia de Turquia havia entrat al port de Bellpuig, dies següents Tirant va anar a conquerir totes aquelles virtualles que portaven al baixell, va sortir vencedor d’aquesta petita batalla també i al tornar, parlant amb un dels que havia fet presoner, aquest li digué que per la seva terra deïen que hi havia un francés molt malvat que s’anomenava Tirant i era un traïdor. Quan el mariner se n’assabentà que la persona amb la que havia estat criticant Tirant era el propi Tirant li demanà perdó moltíssimes vegades.

D'aquest capitol, vull remarcar la figura de Plaerdemavida, ja que es un personatge molt important durant tota la novela. Es molt curiosa la forma mitjançant la qual els fa saber als enamorats que ella s'ha assabentat de tot e que ha ocorregut aquella nit.

La lluna - Ken Zazpi.

Ves i digali a la pluja que no torni a venir
Digalí a la soletat que no la vull avui.

Ets la soga que m’aguanta i m’ofega al mateix temps
La que em va fer néixer els somnis,
La que mel’s fa malbé.

Cada nit tinc un desig la lluna per tu robaria
Frises per la seva llum, una obsessió a la llunyania
Un somrís tan mal ferit, pel patiment que per tu ploro
Ja s’ha apagat tot el meu foc,
no ets l’única estrela de la nit, no ho ets...

Digues que el que ara sento no és de veritat
Tot el que no son per creure, per creure en un instant..

Cada nit tinc un desig la lluna per tu robaria
Frises per la seva llum una obsessió a la llunyania
Un somrís tan mal ferit, pel patiment que per tu ploro
Ja s’ha apagat tot el meu foc, No ets l’única estrela de la nit, no ho ets...

Diari Tirant lo Blanc. [17/01/2010]

Capitol V.
Els turcs estaven farts de ser derrotats, llavors van decidir que el rei d’Egipte, que era el més intel.ligent, seria l’encarregat de matar a Tirant, ja que desde que aquest havia arribat, havien aparegut els problemes per a ells. El rei d’Egipte va anar a veure Tirant al seu campament. Aquest li serví de les millors formes però el rei no el va correspondre i en un moment, li va dir que acabaria matant-lo. El rei retornà al seu campament i li digué añs seus companys que seria imposible assasinar a Tirant al seu campament, ja que estava molt ben protegit. Després d’una llarga estona decidiren que el rei d’Egipte el retaria i si anaa perdent els seus companys tiraren fletxes a Tirant per matar-lo. Un dels servidors del Soldà, era un cristià capturat però inteligent i va decidir anar al campament de Tirant per tornar-se a fer Cristià i per ajudar aquest davan del seu malvat cap. Al seu amo li deia que anava allí per esbrinar les estrategies dels altres.

Capitol VI.
El rei d’Egipte li manà una carta a Tirant on li proposava el desafiament, una volta Tirant l’hagué llegida va decidir contestar-li on per una part deixà ben clar que com la seua dona no hi ha cap i que no es podia comparar amb ninguna altra, per l’altra part acepta el seu desafiament. Li va donar la carta al missatger del rei d’Egipte i li va donar uns diners per a que una volta allí deixaren parlar al rei d’armes que ell li enviava. Quan el rei d’armes estigué davant de tots els reis adversaris els va dir algunes normes que havien de complir al combat. Després va tornar al seu campament i li ho contà tot a Tirant. El duc de Macedonia es posà gelós de la valentía i l’exit de Tirant, llavors començà a parlar mal d’ell davant d’un gran nombre de persones convencent-los de que el seu comportament no era el propi d’un cavaller com ell deia ser.

Capitol VII.
Al començament l’Emperador arriba a les terres de Malveí, on va acampar però el senyor de Malveí li demanà que reposaren al seu palau, i aquest va aceptar. Tirant llavors ja havia acampat a la vall d’Espinosa on es començava a preparar per al combat. Al dia següent començaren aquest. El Soldà colocà tot els seus homes seguint una estrategia i Tirant un altra i quan anava a començar la batalla, Tirant i els seus es posaren d’esquenes al rivals i van començar a correr, es a dir, com si estigueren fugint. Els turcs corregueren per atacar molt confiats llavors quan Tirant veié convenient es giraren i atacaren ells també, per a sorpresa dels altres. Tirant anava a l’ajuda allà on s’el necesitava. En la batalla, el duc de Macedonia quan Tirant estava d’esquenes li tirà una llança, encara que després, el rei d’Africa el va matar.
El rei d’Egipte, el de Capdòcia i el d’Africa decidiren dedicar-se a matar unicament a Tirant, encara que no ho conseguiren. Al rei d’Africa el van matar per el camí, al rei d’Egipte tirant li ferí greument i aquest va fugir i al rei de Capdòcia tirant el matà. Els turcs al veure que havien matat al seu rei, decidiren anar a matar a Tirant encara que no ho conseguiren. Finalment, la batalla fou guanyada per Tirant ja que els turcs finalment decidiren fugir i retirar-se.

Diari Tirant lo Blanc. [11/01/2010]

Capitol III.
Va arribar un ambaixador a Constantinoble pr avisar-los de que al poble veí els havien capturat els Tucs ja que aquest van amagar-se molt bé i van atacar per sorpresa i el duc de Macedonia per tossut i falta d’experiència i sabiduría va pedre la batalla. Llavors Tirant decidí anar a alliberar-los i va dir que partirien dins de 6 dies. Abans de marxar al combat feren una processó per beneïr les banderes. Després d’aquesta procesó L’Emperador li digué a Tirant que anés a Palau que li havia de donar unes cartes per al duc de Macedonia i altres. Una vegada allí va poder parlar amb la princesa i li va demanar que li donés la seva camisa com a record, i aquesta se la va donar.

Capitol IV.
Tirant i els seus van anar fent camí cada dia una mica més fins que van arrivar prop d’una ciutat que s’anomenava Pelidàs. Una vegada allí Tirant va anar a investigar el terreny amb un dels seus cavallers, que era coneixedor de la zona, llavors va veure 4 espies del Gran Turc i del Soldà, al tornar va avisar a alguns dels seus homes per que anaren a caçarlos ja que els recompensaria. Al dia seguent van esperar a la nit per atacar els tucs i com els van pillar per sorpresa, els turcs van acabar fugint. Tirant va anar allà on estava el duc de Macedonia per dir-li que podien anar a la seua antiga ciutat per agafar tot allò que volguesin. El duc es mostrà antipàtic, fred i superb amb ell fins i tot un dia Tirant el va convidar a dinar i ell li ho va negar . Un altre dia Tirant va aaribar a Miralpeix, on va informar a la gent d’allí les noves i on van establir el nou campament. Allí va ficr unes normes i qui no les complia seria condemnat a pena de mort. Els primers foren uns turcs que havien fet presoners, pero aquest li demanaren Tirant que els mantinguera en vida i ell va acceptar.

Aquest dos capitols tracten sobre la guerra, sobretot el que m'agradaria destacar d'aquest es la valentia i el bon cavaller que era Tirant, ja que a part de anar a terres llunyanes per ajudar-los a combatre al seu enemic, ajudava també als pobles veïns, per un altra banda també mostra aquestes qualitats davan dels seus cavallers ja que sempre els proporciona tot allò que necessiten i més i tratade contentar-los tan com pot.

Bon dia - Els pets.

La vella montserrat, desperta el barri

A cops d'escombra tot cantant,

Les primeres persianes, sobren feixugues badallant.

Rere el vidre entelat, el cafeter assegura que no era penal

I es desfà la conversa igual que el sucre del tallat.

Bon dia, ningú ho ha demanat però fa bon dia,

Damunt els caps un sol ben insolent

Il.lumina descarat tot l'espectacle de la gent.

Al bell mig de la plaça

La peixetera pren paciència amb la consol

Que remuga i regala

Grans bafarades d'alcohol.

I al pedrís reposant

L'avi josep no es deixa perdre cap detall

I amb esguard es pregunta

Quants dies més té de regal.

Bon dia, ningú ho ha demanat pero fa un bon dia,

Damunt dels caps el sol ben insolent,

Il.lumina descarat l'espectacle de la gent

Nens xisclant, olor a pixum de gat,

Veïnes que un cop has passat et critiquen.

Gent llençant la brossa d'amagat

I un retardat que amb ulls burletes et mira

I diu

Bon dia, ningú ho ha demanat però fa un bon dia

Damunt dels caps el sol ben insolent,

Il.lumina descarat l'espectacle de la gent.

Diari Tirant lo Blanc. [10/01/2010]

Capitol I.
Tirant comença recordant el moment en que el rei de Constantinoble va manar una carta al rei de Sicilia, demanant-li i pregant-li que Tirant lo Blanc anés a la seva terra per ajudar-los a combatre a Soldà (moro) i al Gran Turc, ja que aquests estaven conquerint totes les seves terres. Llavors Tirant aceptà i marxà cap a Constantinoble on va ser molt ben rebut. Una volta allí acompanyà a l'Emperador a palau i li demanà poder veure a la Emperadriu i a l'Infanta, que es trovaven en una cambra totalment fosca a causa del dol per la mort del fill/germà. Tirant quan veu a Carmesina s’enamora.

Capitol II.
Tirant cada dia estava més enamorat de la princesa, i aquesta va començar a sentir-lo, llavors va manar un missatger per que li digués a Tirant que si volía que anés a Palau a l’hora de la migdiada per parlar amb ella, i que si pugés ser que anés acompanyat per poca gent. Tirant hi va anar i va estar parlant amb ella, aquesta com se’l apreciava molt li donà un consell: que no es fiés gens ni mica del duc de Macedonia. Al dia seguent Tirant tornà a palau i allí es va produïr la seva declaració amorosa. Tirant per declarar el seu amor a Carmesina li digué que estava enamorat de la xica de la imatge que hi havia en un objecte que li donà a Carmesina, quan aquesta va mirar va verure que era un espill. Carmesina li ho conta a la Viuda Reposada i a Estefanía, la primera li renyí dien-li que anava a perdre l’honor, l’altra la va consolar.


Aquestos dos capitols es basen en l'Amor. El primer es una mica introductori, i el que més destacaria d'aquest es que Tirant que es un heroi, plora, cosa que fins a aquell moment ningú heroi ho havia fet. Del segon el que més m'ha agradat es la declaració, es a dir aquella forma d'expresar el que sents sense necessitat de dir cap paraula, em pareix molt bonico.