Crònica 2º ESO.

La llum del sol em despertava, naixía un nou dia, però no un dia qualsevol, el primer dia d’institut de 2º d’ESO.

La meua mare ja m’havia preparat el desdijú, un got de llet amb 6 galetes, com tots els dies. Després d’això vaig anar a llavar-me la cara, i a vestir-me, amb la roba que més m’agradava, un pantaló beis amb una camiseta blanca amb lletres de colors roges i blaus marí.

Tenia ganes de retrobar-me amb moltíssima gent, ja que durant l’estiu quasi ni l’havia vista però a qui més ganes tenia de vore era a Paula, aquell estiu, com encara erem menudes, només ens haviem pogut veure un parell de dies, i tenia moltíssimes coses que contar-li.

Quan la vaig veure crec que vam estar com deu minuts foses en un abraç i durant tot el dia no vam parar de xarrar i de contar-nos les mil coses que ens haviem de contar.

Bé, la resta de la setmana va ser com totes les primeres setmanes de curs, bastant aburrida i monotona, però després d’aquesta primera setmana introductoria van començar les clases de veritat.

El cap de setmana del 29 de septembre vaig marxar amb els meus pares a el Mas de Borràs. Allí el primer dia vam per una petita excursió al per la montanya més propera i després ens vam banyar a una piscina climatizada que tenia l’allotjament. Entre bany i bany jo em tombava en una tumbona perquè havie d’estudiar Ciencies Naturals. Al dia següent vam fer una excursió molt més llarga que va durar tot el dia, vam parar a dinar a un lloc on hi havia una cascada molt bonica.

Van seguir passant els mesos, a la vegada també creixia l’amistad amb Paula, entre setmana, la rutina era la de sempre, fer deures, entrenar els dilluns dimecres i divendres i anar a l’academia d’anglés dimarts i dijous. Un cap de setmana abans de nadal vaig marxar amb el equip a Madrid a un torneig, el que m’agradaria destacar es el fred que vam pasar, era horrible. Sense adonarme’n va arrivar nadal, els mateixos dinars sopars i dies familiars de tots els anys però que mai arriven a cansar.

Les setmanes d’institut continuaven passant i la rutina també, els caps de setmana es basaven unicament en partits per allí i per allà tant meus com del meu germà, després surtia una estona amb les meues amigues i altra vegada dilluns.

El 28 de gener jugava el Pamesa Valencia contra el FC Barcelona, i vam anar a Valencia per veure aquell partit de basquet, el meu germa la meua mare, el meu pare, la meua cosina, un amic del meu germa, un amiga meua i jo. El partit va ser molt emocionant, ja que no estava acostumada a viure un partit de basquet en directe, perquè aquí en castelló no hi ha cap equip e basquet, la experiencia va ser inolvidable.

Tinc que destacar que entre aquestos mesos es va produir la desaparició de Madelein McCainn, la veritat em va donar molta llàstima, no em podria imaginar com m’haguera sentit si aquella nena fos la meua germana.

Després d’unes quantes setmanes va arrivar la magdalena, encara era petita per a disfrutar-la en la seva totalitat però he de reconeixer que m’ho vaig passar molt bé. El dia que m’agradaria destacar es una nit, que les de l’abeller, com que son majors que jo, em van convidar a les aules de festa. Belén i jo que som les més menudes vam anar totes emocionades, i la veritat siga dita es que me ho vaig passar en gran, em vaig gitar a les 4 del matí, cosa que per a mi a aquella edad era moltíssim i vaig ballar i disfrutar molt amb les meues amigues.

Després de la magdalena no quedaven molts dies per arrivar a les vacances de pascua però durant eixa época es quan et solen manar més trevalls i exàmens. Al pasar eixes dos setmanes més dures va arrivar pascua.

En pascua, vaig anar a un torneig a Eivissa amb el meu equip. La paraula que podria definir-lo es espectacular. Vam arrivar amb baixell i només arrivar vaig presentir que anava a ser molt gran aquella experiencia. Vaig coneixer a moltíssima gent, majísima, i molt agradable la veritat, i ademés vam guanyar. Quan vaig tornar em vaig quedar en ganes de més.

Al final del maig, eren els play off de baloncesto de la lliga ACB, en els quals va guanyar el Reial Madrid, però també va ser la Fase Final de la meua lliga i el meu equip havia arrivat fins a aquella fase final.

Justament coïncidia en la setmana en que me’n anava de viatge amb l’institut a Castilla la Mancha, llavors vaig haver de renunciar a alguna de les dos coses. Va ser molt dur per a mi encara que finalment em vaig quedar amb el basquet. Per a colmo aquella setmana vaig estar fluixa, però al arrivar el cap de setmana, el periode de temps en el que es disputava aquella Fase, no em podia quasi ni moure, perquè estava en la fase de malaltia manifesta de les angines, va ser horrible, encara que vaig acabar jugant.

El final del curs va ser dur ja que tothom esperava anxiosament l’estiu, es una época dura per a l’estudi, perque comença a fer calor, cada cop es més dificil concentrar-se i augmenten cada dia les ganes de banyar-se i disfrutar a l’aire lliure.

Ultim dia de curs, un altra vegada amb les llàgrimes per enmig, encara que aquell any li vaig prometre a Paula que durant aquell estiu, anavem a quedar més de dues i tres vegades i que anavem a parlar com a minim una vegada cada setmana. Us vull adelantar que vaig complir aquella promesa.