Pròxima parada : L'abeller.

Per fí, avui 21 de juny puc fer un respir, he acabat tot els meus exàmens i senc que aquest primer de batxiller ja finalitza… La veritat es que durant el curs he esperat aquest moment nombroses voltes, ara em paro a pensar en que durant almenys tres mesos ja no hauré de quedar-me fins les tantes estudiant i alçar-me quan encara no s’han posat ni els carrers, ja no hi hauran vesprades agobiants, fent treballs inacabables ni caps de setmana sense veure la llum del sol, estudian alguna que altra asignatura, si tot axò sona realment malament no? No, la veritat es que el batxiller no ha sigue per tant, si es de veres que el pas de quart de la ESO a 1º de Batxiller es un canvi bastant radical, però he de reconeixer que ha sigut un dels millors anys. Em fa llàstima, perquè una volta arribat l’estiu tots ens separem, i la veritat es que trovaré a faltar a diverses persones, en les que he convigut quasi les 24 hores del día.
Ara el que toca es disfrutar i quan arrive el septembre, ja ens podrém començar a agobiar per segon de batxiller, però sempre tenint en comte que al principi tot pareix una muntanya però paset a paset va sortint.

PD : en l'últim racó d'aquesta entrada vull explicar el significat del titol, bé no es massa complicat, simplement que durant l'estiu veranetjo en una urbanització situada a la carretera d'Alcora, que tots us podeu imaginar com s'anomena.