Pròxima parada : L'abeller.

Per fí, avui 21 de juny puc fer un respir, he acabat tot els meus exàmens i senc que aquest primer de batxiller ja finalitza… La veritat es que durant el curs he esperat aquest moment nombroses voltes, ara em paro a pensar en que durant almenys tres mesos ja no hauré de quedar-me fins les tantes estudiant i alçar-me quan encara no s’han posat ni els carrers, ja no hi hauran vesprades agobiants, fent treballs inacabables ni caps de setmana sense veure la llum del sol, estudian alguna que altra asignatura, si tot axò sona realment malament no? No, la veritat es que el batxiller no ha sigue per tant, si es de veres que el pas de quart de la ESO a 1º de Batxiller es un canvi bastant radical, però he de reconeixer que ha sigut un dels millors anys. Em fa llàstima, perquè una volta arribat l’estiu tots ens separem, i la veritat es que trovaré a faltar a diverses persones, en les que he convigut quasi les 24 hores del día.
Ara el que toca es disfrutar i quan arrive el septembre, ja ens podrém començar a agobiar per segon de batxiller, però sempre tenint en comte que al principi tot pareix una muntanya però paset a paset va sortint.

PD : en l'últim racó d'aquesta entrada vull explicar el significat del titol, bé no es massa complicat, simplement que durant l'estiu veranetjo en una urbanització situada a la carretera d'Alcora, que tots us podeu imaginar com s'anomena.

Una bona lectora?

No puc dir si soc o no bona lectora. Sé que si algú hagués de saber-ho hauria de ser jo, es cert, però ara us explicaré la meua teoria i a partir d’aquesta ja podreu opinar per vosaltres mateixos.
Durant l’hivern, llegisc poc, bueno únicament aquells llibres que em manen a l’institut, que tampoc es poc, però vull dir que no llisc res fora de lo acadèmic, ja que l’estudi m’ocupa una gran quantitat de temps, i quan puc descansar preferisc realitzar altres activitats.

Però al arrivar l’estiu, al tenir més temps llibre, si que llegisc alguns llibres. L’estiu passat em vaig llegir un parell de llibres de Federicco Moccia, realment hem van engantxar i vaig llegir prou. El tema principal d’aquest llibre era l’amor. En els dos llibres estava enfocat de diferent forma. En el primer Tres Metres Sobre el Cel, tractava de un parell de jovens enamorats, bé la trama del llibre es molt més amplia però tampoc vull extendre’m molt més. En el segon Perdona si te llamo amor, es narra la història de dos personatges, l’home, bé ara no us puc dir el nom perquè no el recordo, que té més de 35 anys, i la xica, que tampoc recordo el nom, i que té més o menys la nostra edad. Com podeu preveure s’enamoren i viuen una apasionada història amorosa.
Jo com que soc molt nyonya m’agraden aquest tipus de llibres.
Per un altra banda també em vaig llegir els dos primers llibres de la saga Crepúsculo, ja que estaven molt de moda, i ademés tot el mon parlava d’ells.

Aquest any he seguit la mateixa trayectoria de sempre, durant el curs, m’he dedicat als llibres que he hagut de llegir per a classe, però supose que aquest estiu algun que altre caurà.

Com hem de comportar-nos a classe.

Per saber com ens hem de comportar a classe, haure’m de seguir els següents punts que vaig a expossar a continuació. En primer lloc parlaré de quin ha de ser el comportament de l’alumne quan està a classe, en segon lloc, parlaré de quina ha de ser la vestimenta adequada. Després parlaré de l’ús del materia i concluiré la meua exposició amb el tema de la hinguiene.

El comportament de l’alumne es molt important ja que segons el que tinga cada alumne, la seua trajectoria acadèmica sera una o un altra. Has de tenir present sempre que no ets a casa teua per la qual cosa no resulta correcte fer certes coses com menjar o beure a classe. En primer lloc perquè es una falta de respecte front a la figura del professor/a i en segon lloc perque mentres estas menjat no pots pendre els apunts necessaris que a l’hora d’estudiar per a l’exàmen et serien essencials. Has de seure’t correctament, no pots possar el peu sobre la taula ni estar com si estiguesses a casa teua. I respecte al teu comportament front al professor/a, has de tindre-li sempre un respecte, el mateix o més que el que li tens al teu/a pare/mare, al cap i a la fi es ell qui t’ha de puntuar i aprobar-te o suspendre’t així que més te val tenir una actitud adequada amb ell/a.

En segon lloc, com he dit abans, parlaré de la vestimenta. Ja he dit que sempre hem de tenir present que estem a l’institut, així que no es correcte portar camisetes sense tirants o camisetes amb un escot fins al melic. Tampoc es correcte dur minifaldes que pareixen cinturons o pantalons execivament curts ja que això es roba o per anar de festa o per a anar a la platja o on tu vullgues, pero a l’institut no. En definitiva els extrem mai son bons, es a dir perfectament pots portar una camsieta amb tirants fins o una minifalda, pero ensenyar massa no es apropiat.

En tercer lloc volia parlar-vos de l’us del material, cosa que també es molt important. Pel que fa al nostre material hem de tractar de portar-lo sempre a classe, encara que tots sabem que qualsevol día se’ns pot oblidar un llibre o una llibreta. El que importa es que no siga un costum, ja que a part de perdre la possibilitat d’agafar els apunts necessaris, tampoc pots seguir la classe ni mostrar els deures que havies de fer a casa, ja que aquests son a la llibreta oblidada. Per altra banda hem de respectar el material que hi ha a les aules, ja que es el material que al cap i a la fi paguem tots amb els nostres impostos i si l’estropeem ens estem perjudican a nosaltres mateixos, ja que s’haurà de comprar-ne més. Ademés resulta molt més agradable treballar en una classe neta i ordenada.

Finalment parlaré de la hinguiene. Es molt important sobretot ara en el tema de la grip A, però no sols per això. Has de tindre present que tu a clase convius amb altres persones, i per això has de tractar que els que seguen al teu costat estiguin tan agust com es possible, cosa que seria impossible si no seguires una rutina de dutxes. Per altra banda la netetja es molt important ja que en cas contrari es podrien transmetre un fum de malalties contagioses.

Diccionari per a Ociosos.

Casa :

Es la primera paraula que se m’ha acudit amb la lletra C, però m’he adonat que d’aquesta paraula es pot treure molt de suc.

Començaré parlant d’aquelles persones que no en tenen, quina llàstima veritat? No sé quina ha de ser la sensació de que poc a poc es va apropant la nit, i tu no tens cap lloc on poder refugiar-te, que arriva la foscor, el fred, el perill i l’únic que tens es un simple banc dur, per poder descansar , i uns trossos de cartró.

En segon lloc parlaré d’aquelles que almenys tenen casa, però que no es massa luxosa per així dir-ho, es a dir, aquelles que viuen en uns simples suburvis, cases velles, no massa resistents, i molt menudes, on moltes vegades han de conviure moltes persones en unes condicions pessimes. La veritat es que després d’aquesta reflexió em senc molt afortunada, considere que jo forme part d’aquell grup de persones, que no tenen un palau, però que tenen una casa molt bona. En primer lloc gran, amb suficients habitacions per a no haver de viure tots amuntonats. També em senc afortunada per poder tindre una cassa, a una urbanització, que s’anomena l’Abeller on passe els meus estius, que per cert, es allí on visc moments inolvidables. Quan la meua mare era petita, bueno ja tindria uns 14 anys, els meus avis van comprar un solar a una urbanització a la carretera l’Alcora, ja que als estius a Castelló feia molta calor. Encara que molts estius baixaven al grau a una alqueria que tenia la meua vesavia, els abellia canviar, i tenir una casa d’estiu propia, així que van comprar aquella casa. Desde que he sigut ben petita, per no dir desde que he nascut, tots els meus estius els he viscut a l’Abeller, i hi ha’n moltes vegades que m’he parat a pensar en que haguera sigut de la meua vida si als meus avis no se’ls haguera imaginat comprar aquell solar. He fet amics increïbles, i d’aquells que son de veritat.

A la parcel.là convivim un munt de persones però la casa es prou gran. Allí a l’estiu estem, els meus avis, els meus tiets, les meues cosines, el meu pare, la meua mare, el meu germà i jo, som un total de deu persones, així que us podreu imaginar lo divertit que son els sopars que som quan coïncidim tots.

De tots els dies que he vigut a l’Abeller m’agradaria destacar un. Era un 5 de maig del 1996, les 4 de la vesprada aproximadament, estava celebrant el meu natalici allí, amb un munt de persones, en seriem un total de més de 40 persones, la meua mare estava embarassada del meu germà menudet, i a l’hora de bufar les veles, la meua mare es va ficar de part, així que vaig haver de bufar les veles corrent, i els meus pares van eixir disparats cap a l’hospital. Hores després va naixer el meu germà i sense cap dubte, es el millor regal d’aniversari que m’han fet mai, encara que hi ha vegades que ens barallem, ell sap que l’estime com a res en aquest mon.

Diccionari per a Ociosos.

Bé com ja us vaig dir el diumenge vaig anar a casa del meu avi a dinar paella feta pel meu pare, que per cert estava molt bona. Després de dinar, com sempre, arriva l’hora del café i el moment de les xarrades, llavors vaig aprofitar per a preguntar-li allò que li havia de preguntar al meu avi. Li vaig dir, que perquè el nostre cognom era Baquero, us enrecordeu de la història que vaig contar en la darrera entrada? Bé pues vaig acertar. En un passat no tan remot, es a dir, els meu avi ja va viure aquesta experiencia, la familia del meu avi, tenien una granja i no sols tenien vaques, sino també conils, gallines, porcs, coloms i un parell de cavalls.

Cada matí, els tres fills, es a dir, el meu avi, la meua tia i el meu oncle, agafaven la bicicleta, on portaven dos caixes molt grans lligades al darrere on hi colocaven moltíssimes ampolles de llet, i surtien per tot el seu barri per a distriubuïr els subministres de llet.

El que no sap ell, perquè Baquero s’escriu amb B i no amb V tal com s’escriu avui en dia, però si que em va dir que potser els nostres avantpassats van emigrar del nord d’Espanya, on tradicionalment Vaca, s’escrivia amb B.

Quan em contava totes aquestes històries, em va sorprende, perquè sense saber res dels meus orígens, vaig esbrinar a la perfecció, quina era la situació passada.

Diccionari per a Ociosos.

Baquero :

Aquest es el meu primer cognom, la veritat que sento molta curiositat pel seu origen. Ve de la família del meu pare.

Baquero, la primera idea que se m'ocorre és que vinga de Baca, encara que no crec que en aquells anys remots hi existira alguna mena de Baca, o si hi existira seria un altre objecte o element amb un altre tipus d’utilitat.

Així que he pensat que podria ser un error ortogràfic que es va produir en aquell moment ja que la majoria de la gent era analfabeta i potser no sabien que Vaca d’animal s’escrivia amb V o potser vingués del nord d’Espanya on, Vaca d’animal antigament s’escrivia amb B.

En el cas de que Baquero vingués de vaca, potser els meus antecessors podrien haver sigut reconeguts per tenir una gran quantitat de vaques i serien a qui acudiria el poble o fins i tot la noblesa, o el rei per aconseguir els subministres de llet.

M’imagine el dia a dia, dels meus avantpassats. Potser les vaques no eren els únics animals que tenien a la seua granja, potser també tenien gallines, porcs i conills. Llavors, la meua besavia es llevaria prompte al cant del gall, per recollir els ous que havien posat les gallines, i després anar distribuint l’aliment, per tots els grups d’animals d’aquella granja, ella seria l’encarregada de tindre comte dels animals. El meu besavi com anteriorment la societat era molt més masclista que ara, encara que pense que ara també ho és una mica, potser es llevaria més tard, i aniria a munyir les vaques per traure la llet, que hores després vendria al mercat del poble. Potser viurien aquí a Castelló i la venda d’aquesta llet es faria al Mercat que hi ha a la plaça Santa Clara, encara que quan em detinc a cavilar una mica, caic en que aquella plaça i aquell mercat potser no existiren encara, i potser que els meus antecessor no hi visqueren ací. La distribució de la llet, podria ser com en alguna d’aquelles pel.lícules antigues, on el lleter va per tots els carrers amb una gran caixa amb moltes ampolles de llet per vendre-les.

Fora com fora la situació m’ha agradat passar una estona cavilant sobre quins podrien ser els origens de la meua família i ja que aquest diumenge vaig a dinar a casa del meu avi, esteu segurs que investigaré sobre aquest assumpte.

Valoració dels blogs.

Bé en primer lloc, vull dir que no em pareix justa la votació que s'està realitzant i considere que ningú esta votant realment al millor blog.
També vull afegir, que per a mi els dos millors blogs son :
El de Paula Andreu, per diferents raons que vaig a exposar ara. Principalment perquè durant tot aquest trimestre, ha fet la feina dia a dia i el més important ho ha fet bé. Després considere que ha perdut bastant temps en el blog, investigant i tractant d'actualitzar-lo poc a poc, i ademés ha fet entrades alternatives molt treballades i adequades.
En segon lloc considere que el blog de Sònia també es un dels millors, només entrar a la seua pàgina, ja ho pots observar. Les raons son paregudes, no li falta cap treball obligatori, el seu blog està molt decorat i ha inclòs molts gadgets personalitzats.
Des d'el meu punt de vista, la votació s'hauria de suspendre, perquè tal com s'està votant no em pareix just, donar-li un punt de la nota, a aquelles persones que tinguen més amics o afinitats en la classe, perquè realment això no és el que s'ha de valorar.