Crònica 1º ESO.

Per fí va arrivar el primer dia, crec que no vaig poder dormir en tota la nit, estava pensant en tot allò que anava a viure en tan sols unes hores. Em vaig alçar molt prompte em vaig dutxar i em vaig ficar els texans que més m’agradaven amb la meua samarreta preferida, era verda a ratlles amb diferents tonalitats de verd i amb un número al centre de la camiseta, encara que no recorde quin número era. La presentació de l’institut començava a les 10.30 encara que tots els amics vam quedar a les 9 a la plaça de davant de ma casa. També recordo que havia quedat a les 9.30 a la plaça de davant de l’institut amb les meues amigues de básquet, ja que aquell any coincidiriem a l’institu, i allò em feia molta il.lusió.

Quan vaig tornar a casa vaig estar estar uns vint minuts de rellotge contant-li totes les novetats a la meua mare.

La semana següent va ser una mica introductoria, tots els professors ens contaven quins eren els percentatges de la nota, com els agradava que trevallarem, quins llibres haviem de llegir, quin tipus de llibreta haviem de portar etc. Passada aquesta semana, les clases van començar de veritat, i encara que no massa, si que es va notar el canvi de l’escola a l’institut. Amb els meus companys de clase vaig congeniar molt bé, eres persones meravelloses que em feien riure molt.

Al cap d’un més, la profesora de Valencia, ens va manar un treball per parelles, haviem de fer un Auca, i Paula Andreu em va dir que si la volia fer amb ella, per supost li vaig dir que si i auquella vesprada en la seua casa va naixer una amistad, que sé que mai va a acabar i ademés l’auca va quedar preciosa. Un altra persona que va ser molt important per a mi durant aquell 1º d’ESO, va ser Toni Beltrán. Era un xiquet a qui vaig coneixer mesos enrere en un torneig de basquet, on vam coïncidir. En veure’l el primer dia d’institut em vaig sorprende molt i a l’hora em vaig alegrar, me ho vaig pasar genial aquell torneig amb ell. Cada día després de l’institut ell m’acompanyava a l’entrenament i em venia a replegar i ens quedavem al meu portal parlant de mil coses, en aquell moment era el meu millor amic.

Van anar passant els mesos, i vanarrivar les vacances de nadal. Com tots els anys esperava amb moltes ganes la nit de nadal perquè ens juntavem tota la familia i sempre passavem una bona estona, de fet encara ho fem. Aquella vesprada vaig sortir en la meua mare per comprar-me una camiseta per a la nit. Per la nit va ser com tots els anys, genial, i el pare noel em va portar un parell de camisetes. El més m’agrada de la nit de nadal es la ilusió de les meves cosines menudes quan toquen al timbre i en obrir la porta veuen tots els regals que ha portat el pare noel. Al dia següent vaig anar a dinar a casa del meu altre avi, el meu avi Ramon i la veritat es que vaig trovar a faltar a la meua avia, Lola, ja que tan sols feia dos anys que no estava amb nosaltres. A pesar d’aixó el dia va ser genial perquè vaig estar amb la familia del meu pare, la meua tia de Mallorca, els meus cosins i tios de Valencia i la meua altra dia d’ací però que no la veia quasi mai. La resta del nadal va anar pasant i va arrivar l’hora de tornar a l’insitut. La tornada no va ser molt dura, ja que 1º d’ESO no es un any molt dur, però si que va costar.

Al cap d’unes setmanes, vaig anar un cap de setmana a Barcelona, per veure uns familiars que tinc allí. Em va tocar visitar el Camp Nou ja que tota la meva familia es del Barça,allí vam veure i el meu germà i el meu pare es van fotografiar amb la copa de la lliga que havia guanyat el Barça aquell any i després vam anar a fer un vol per les rambles, quan estavem passetjan vam veure de la font de Canaletes. Al dia següent per el matí vam anar al parc Güel, i em va encantar, pense que si visquera en Barcelona es un lloc on aniria quasi tots els dies. Per la vesprada ja vam tornar a Castelló ja que al dia següent teniem cole.

El dia 28 de gener, estava dormin com qualsevol dumenge, i a les nou del matí la meua mare em va despertar i em va dir que me canviara ràpid que havia nevat a l’Abeller, la meua urbanització, i que anavem a pujar correns per si se’n anava. La veritat siga dita, veure el meu maset ple de neu, i poder gitar-me al césped i estar recoberta de neu, va ser una experiencia preciosa.

El cap de setmana del 17, 18 i 19 de febrer, es va celebrar la copa del Rey de Baloncesto. Allò m’encantava, perque et podies passar tot el dia mirant partits de básquet. Aquell any van participar el FC Barcelona, el Akasvayu Girona, el Gran Canaria, el DKV joventut, el Unicaja, el Real Madrid, el Tau Baskonia, i el Pamesa Valencia però la victoria va ser indiscutiblement del Tau Baskonia, que va guanyar la final al Pamesa Valencia (85-80) A pesar de que soc per damunt de tot del DKV joventut reconec que aquell any l’equip vencedor va estar molt per damunt dels altres.

Al març va arrivar la magdalena, era el primer any que sortia asoles en les meues amigues, i jo estava molt contenta de que em donaren ja eixa confiança. El primer dia no vaig parar en casa, pujava baixava anava allí anava allà i al final del dia els meus peus ja no podien més. El seguent dia vam pujar a la magdalena, i ens vam posar la camiseta que ens haviem fet les amigues, recordo que era de color groc. Tota aquella magdalena va ser genial, encara que no podiem disfrutar-la tot el que ho disfrutem ara perque només teniem 12 anys.

Després de la magdalena la tornada si que va ser dura, acostumades a gitar-nos més tard que de costum i a alçar-nos bastant tard, ademés durant la magdalena ens haviem trovat amb tots els amics, no teniem eixa petita il.lusió de tornar a l’institut per veure els companys.

Van anar pasant els mesos i va arrivar el dia del meu natalici, estava jo en ma casa, i una amiga, Mireia, em va dir que l’acompanyés a pegar una volta que havie de comprar unes coses. Al tornar quan vaig anar a obrir la porta per entrar a ma casa estaven totes les meues amigues amb un cartell que posava Anna Felicitats amb mil globus. Em vaig emocionar moltíssim. La resta del dia va ser genial, em vaig enriure molt i em vaig donar conter de que les amigues de veritat van a estar sempre.

El final de maig, juny i juliol va passar molt ràpid, amb moltes ganes d’estiu i moltes ganes de relax.

I a final de curs va arrivar el viatge a Alarcón, realment era el primer viatge que feia sense pares, i em feia molta il.lusió. Era una alberg on per un costat dormiem les xiques, i per l'altre els xics, per el dia feiem activitats, com piragüisme, escalada, orientació, cavalls..i per la nit ens reuniem en una sala on parlavem i reiem fins que ens anàvem a la discotéca. No ens deixaven fins molt tard però aquelles hores que estàvem allí ho vam aprofitar moltíssim. Per la nit a les habitacions, parlàvem de la jornada, dels xics, i de totes aquelles bajanades que de que es parlen amb aquella edad. Aquell viatge va ser increïble i no l'olvidaré mai.

L’ultim dia de clase, vaig viure una experiencia inolvidable. Vam anar a arreplegar les notes, que per cert, els meus pares no es van poder queixar perquè van ser molt bones, Paula les havia arreplegat ja i jo acabava d’eixir també se’n va anar al bany i ens vam despedir, no vaig parar de plorar ni ella tampoc, sabia que aquell estiu la anava a trovar moltíssim a faltar. Durant tot el curs es va convertir en una persona molt important per a mi i durant aquell estiu la anava a veure molt poc, però em vaig adonar de que per molt que no la vegués ella i jo anavem a estar sempre juntes.