Crònica 3º ESO.

Fí de l’estiu, un altre cop a començar amb la rutina i amb 3º d’ESO. La veritat es que tenia una mica de por, perquè tot el mon em deia que el pas de segon a tercer es notava molt i que hauria de trevallar dur per traure bones notes, però vaig arrivar a la conclusió que no m’havien d’importar tant els comentaris i el que havia de fer era trevallar dia a dia, i així segur que conseguia traure el curs amb bones notes.

El primer dia i la primera setmana no cal ni que les comente ja que son exactament idèntiques a les de anys anteriors.

Al decembre, exactament el dia sis vaig marxar amb els meus pares a un torneig al que participava el meu germà a Sabadell. No van guanyar, perquè hi havien equips molt bons, com el Barcelona i el DKV joventut però va ser una experiencia molt bonica. Sabadell com a ciutat em va agradar i el que més em va agradar d’aquesta, va ser un parc que hi havia al costat del meu hotel. Era tot verd, amb un gran llac enmig, en el qual podia nadar o fins i tot anar remant en barca, també es podia pasar la vesprada en la gespa, em va encantar.

Seguidament a açò va vindre nadal, una época de relax per estar en la familia i amb la teua gent, encara que cada volta els professors ens posaven més deures i ens deixaven menys temps per a disfrutar. En aquell nadal exactament el dia que començava el nou any 2008 vaig començar a eixir amb el meu nuvi, Toni, aixina que puc dir que el començament del nou any no va poder anar millor.

Al gener, va ser Sant Antoni i vaig pujar a Forcall amb els meus pares i uns amics dels meus pares, ens va quedar a dormir a una casa que vam alquilar. La foguera que es feia allí era impresionant, enorme i espectacular, per a persones que no estiguen acostumades a estos esdeveniments. Una cosa a recalcar va ser que era el cap de setmana abans de que jo marxés d’excursió amb l’institut a la neu, i portava un forro polar que m’el volia emportar al viatge. La costum en aquell poble era pasar per baix de la foguera, que tenia una especia de corredor, al passar per allà baix em vaig foradar el forro, i la meua mare al dia següen molt prompte va anar a Decatlon per veure si em podia aconseguir un altre idéntic però sense forat, i evidentment ho va conseguir.

A la setmana següent com he dit anteriorment me n’anava amb l’institut a Andorra per esquiar, no havia esquiat mai per la qual cosa tenia nervis per com es faria allò. La veritat siga dita, ere bastant roina, i em vaig caure moltissimes vegades, tantes que al final fins i tot em vaig lesionar al genoll i no vaig poder esquiar en els dos dies restants. A l’habitació em vaig posar amb Paula, Noemi i Clara i ens vam fartar a riure, ademés per les nits ens ajuntavem en una habitació amb la resta de la gent, i jugavem a cartes, ens contavem les nostres aventures d’aquell dia o simplement intercanviavem opinions. Al matí, teniem clases obligatories amb professors d’esqui durant dues hores i després ens deixaven la resta del matí lliure per esquiar cadascú al seu aire, jo la majoria de vegades em quedava al bar amb altra gent jugant a les cartes ja que això d’esquiar no m’agradava en excés. A la tarda, després de dinar també podiem continuar esquian una horeta i després tornavem a l’hotel per dutxar-nos. A continuació teniem tota la vesprada lliure per fer allò que nosaltres vullgerem, normalment anavem a fer un vol per Andorra, de compres o simplement a estirar un poc les cames. Les nits eren desfase total, a l’hora que s’havia de dormir ningú estava a la seua habitació. Al tornar del viatge vaig extranyar molt aquelles hores que pasavem tots junts, totes aquelles rialles, i tenir als meus companys al costat les 24 hores del dia.

El que m’agradaria destacar d’aquell nou any es que el tema del qual parlava tot el mon era la Expo de Saragosa “Agua i Desenvolupament Sostenible”, no vaig anar, i les critiques que em van arrivar d’aquesta van ser diverses, a alguns els havia agradat, altres em deien que havia sigut tot un desastre, com no vaig anar i no ho vaig comprovar per la meua pròpia experiència no puc dir-ne res.

Un altra cosa important que va ocorrer durant aquest any va ser un accident d’avió a Madrid que va provocar la mort a més de 154 perones, va ser una gran desgràcia. I una cosa graciosa que recorde perquè em va pareixer molt curiós es que un periodista Irakí li va llençar a Bush una sabata durant una roda de prensa, en sentir aquella noticia tota la meua familia vam esclatar a riure.

En la magdalena d’aquell any vaig tindre una mica més de llibertat, ja que cada vegada era un poc més fadrina, i la meua mare anava dipositant en mi cada vegada més confiança. Quasi tota la magdalena quedava amb Toni, Paula, Dani, etc. I la veritat es que va ser una magdalena molt bona, que per supost sempre recordaré.

Aquella pascua també vaig anar al torneig d’Eivissa, també va ser espectacular, però no tant com l’altre per diversos factors. En primer lloc i no el més important es que no vam guanyar, aquell any hi havia equips realment bons i en segon lloc pense que va influir que trovava a faltar al meu xic, encara que parlavem tots els dies.

Parlant de basquet una noticia molt important per al basquet español va ser que Pau Gasol, jugador de l’NBA als Memphis, va ser fixat per els Lakers, un dels millors equips de d’aquella lliga.

I parlant de deports aquest any es va disputar els Jocs Olimpics a Pekin on Usain Bolt va establir un nou record mundial dels 100 metres.

I dels deports també m’agradaria destacar es que Rafa Nadal es va coronar campió de diversos tornejos , Roland Garros, Wimbledon i va ser medalla de or en els jocs olimpics.

La resta del curs, va transcorrer rapid, i en menys del que em pensava va arrivar un altra vegada l’estiu.