Diari Tirant lo Blanc. [28/01/2010]

Capitol VIII.

Finalment eixen vencedors de la batalla i es situaren el la antiga terra de Sant Jordi. Mentres Diafebus anà a avisar a l’Emperador. Quan aquest va arrivar li va dir a Tirant, que li estava molt agraït i que volia que fos el nou Gran Conestable i que aceptés el comtat de Sant Ángel. Ell acepta el comptat però li va demanar a l’Emperador que el carrec de Gran Conestable fou cedit a Diafebus, ell ho va aceptar. Van fer una gran festa per celebrar-ho i al final d’aquesta la Princesa va anar a preguntar-li a Tirant perque posava aquella cara tan trista durant tota la nit, ell li digué que no volia estar feliç sabent que dins de res ella partiria amb l’Emperador i potser mai més la tornaria a veure, ella li digué que es faria la malalta i així podrien estar uns dies més junts. Aquella nit quedaren quan tots estigueren dormin, però Plaerdemavida se n’assabentà.

El que m'agradaria remarcar d'aquest capitol i que em crida l'atenció es que Tirant durant tota la novela es mostra molt agraït i sempre tracta de contentar a la gent que el rodeja abans que a ell mateix. Altra cosa que em pareix que es importan es que la prinsesa estima Tirant però en tot moment mostra molta inaccesibilitat, encara eixí no pot evitar quedar-se bocavadada quan veu a Tirant, almenys això es el que jo pense.

Capitol IX
Plaerdemavida comença contant-lis el supost somni que ella havia tingut aquella nit, on lis repetia tot el que elles havien fet amb Tirant i el Conestable. Va arrivar el moment de la partida de l’Emperador i tota la seva gent, Tirant i el Conestable els van acompanyar un tros del camí però l’Emperador els havia repetit moltes voltes que se’n tornaren, llavors finalment ho van fer, una vegada es va despedir de l’Emperador va anar a despedir-se de la princesa i quan li alçà el vel que duïa va veure llagrimes als seus ulls. Més tard Tirant anà al castell del senyor de Malveí i partí cap al port per descarregar, allí uns mariners li van contar que el vaixell que venia de Turquia havia entrat al port de Bellpuig, dies següents Tirant va anar a conquerir totes aquelles virtualles que portaven al baixell, va sortir vencedor d’aquesta petita batalla també i al tornar, parlant amb un dels que havia fet presoner, aquest li digué que per la seva terra deïen que hi havia un francés molt malvat que s’anomenava Tirant i era un traïdor. Quan el mariner se n’assabentà que la persona amb la que havia estat criticant Tirant era el propi Tirant li demanà perdó moltíssimes vegades.

D'aquest capitol, vull remarcar la figura de Plaerdemavida, ja que es un personatge molt important durant tota la novela. Es molt curiosa la forma mitjançant la qual els fa saber als enamorats que ella s'ha assabentat de tot e que ha ocorregut aquella nit.