Diari Tirant lo Blanc. [28/01/2010]

Capitol XIII.
De manera que Tirant s’anava recuperant anava més sovint al palau per veure l’Emperador i sobretot a la princesa, que des d’aquell dia no havia tornat a parlar amb ella. Però un dia la Viuda Reposada plena de gelosia li va dir a Tirant que la princesa l’estava enganyant amb el hortelà i a la princesa li diguè que Tirant estava “tontejant” amb ella, La viuda, i que fins i tot li havia fet regals. Així intentava que els enamorats es separen, Tirant que no se ho acabava de creure li va demanar que li portés a aquell lloc on quedaven per poder veure-ho amb els seus ulls. Llavors la viuda va alquilar la casa d’una vella des de la qual es podia veure perfectament tot el jardí, allí va colocar dos espills, perque la finestra estava molt alta i no es podia veure res. Per altra banda va anar a comprar una mascara amb monyo incluit que fos el mes semblan que pugés al hortelà, va dir a la princesa que els metges li havien dit que havia d’eixir a passejar per l’hort i que no havia de dormir tant i per que la princesa estigués contenta li va dir a Plaerdemavida que es disfrecés de l’hortelà per ferla riure. Quan Tirant estava dins la casa, va mirar per l’espill i va veure que la princesa reia molt amb aquell hortelà cosa que li pogué verificar el que aquella mala Viuda li havia dit sense adonarse’n que era tot una escena.

Capitol XIV.
Tirant després de la escena que va veure, va decir marxar amb tots els seus, llavors van preparar les galeres. Quan l’Emperadriu i la prinsesa s’enteraren ploraren les dues a llagrima viva, l’Emperadriu perque estava enamorada d’Hipolit i potser no el tornaria a veure i la prinsesa perque estava enamorada de Tirant i potser tampoc el tornaria a veure mai. Quan anaren al port per a despedirse la princesa li digué a Plaerdemavida que perfavor que entrés en la galera per demanarli una explicació a Tirant de perque marxava. Tirant li ho va explicar tot, però llavors Plaerdemavida li digué que tot allò era mentida, que havia estat una escena i que si no la creia que anés Hipolit al palau a la seva cambra davall del llit i que busqués aquell disfraç. Hipolit el va trovar però no va poder pujar a la galera perque el mar estava molt picat llavors li ho van fer arrivar a Tirant per una corda i ho va comprobar, pero el mar estava tan malament que ningu va poder baixar de les galeres, ni Plaerdemavida. Van marxar, pero durant el viatge moltes de les galeres es van partir i es van enfonsar, molts cavallers van morir, però la galera de Tirant va conseguir arrivar a les costes d’Africa.

El que em pareix curios d'aquestos capitos es la facilitat amb la que es creuen les coses, per exemple Tirant, quan la Viuda l'enganya tampoc té molta dificultat per a fer-ho. Després també vull destacar la maldat de la Viuda Reposada ja que a causa d'aquesta mor un home que no havia fet res i a més sap que pot causar la tristesa de per vida tant a Tirant com a la Princesa, però ella es tan egoista que només pensa amb la seva gelosia.

En resum el llibre m'ha agradat bastant, però el final es queda una miqueta obert, i també m'haguera agradat que Tirant i la Princesa per fi pogueren haver estat junts sense cap tipus d'impediment, però com n'es un fragment també ho tinc en compte.