Diccionari per a Ociosos.

Casa :

Es la primera paraula que se m’ha acudit amb la lletra C, però m’he adonat que d’aquesta paraula es pot treure molt de suc.

Començaré parlant d’aquelles persones que no en tenen, quina llàstima veritat? No sé quina ha de ser la sensació de que poc a poc es va apropant la nit, i tu no tens cap lloc on poder refugiar-te, que arriva la foscor, el fred, el perill i l’únic que tens es un simple banc dur, per poder descansar , i uns trossos de cartró.

En segon lloc parlaré d’aquelles que almenys tenen casa, però que no es massa luxosa per així dir-ho, es a dir, aquelles que viuen en uns simples suburvis, cases velles, no massa resistents, i molt menudes, on moltes vegades han de conviure moltes persones en unes condicions pessimes. La veritat es que després d’aquesta reflexió em senc molt afortunada, considere que jo forme part d’aquell grup de persones, que no tenen un palau, però que tenen una casa molt bona. En primer lloc gran, amb suficients habitacions per a no haver de viure tots amuntonats. També em senc afortunada per poder tindre una cassa, a una urbanització, que s’anomena l’Abeller on passe els meus estius, que per cert, es allí on visc moments inolvidables. Quan la meua mare era petita, bueno ja tindria uns 14 anys, els meus avis van comprar un solar a una urbanització a la carretera l’Alcora, ja que als estius a Castelló feia molta calor. Encara que molts estius baixaven al grau a una alqueria que tenia la meua vesavia, els abellia canviar, i tenir una casa d’estiu propia, així que van comprar aquella casa. Desde que he sigut ben petita, per no dir desde que he nascut, tots els meus estius els he viscut a l’Abeller, i hi ha’n moltes vegades que m’he parat a pensar en que haguera sigut de la meua vida si als meus avis no se’ls haguera imaginat comprar aquell solar. He fet amics increïbles, i d’aquells que son de veritat.

A la parcel.là convivim un munt de persones però la casa es prou gran. Allí a l’estiu estem, els meus avis, els meus tiets, les meues cosines, el meu pare, la meua mare, el meu germà i jo, som un total de deu persones, així que us podreu imaginar lo divertit que son els sopars que som quan coïncidim tots.

De tots els dies que he vigut a l’Abeller m’agradaria destacar un. Era un 5 de maig del 1996, les 4 de la vesprada aproximadament, estava celebrant el meu natalici allí, amb un munt de persones, en seriem un total de més de 40 persones, la meua mare estava embarassada del meu germà menudet, i a l’hora de bufar les veles, la meua mare es va ficar de part, així que vaig haver de bufar les veles corrent, i els meus pares van eixir disparats cap a l’hospital. Hores després va naixer el meu germà i sense cap dubte, es el millor regal d’aniversari que m’han fet mai, encara que hi ha vegades que ens barallem, ell sap que l’estime com a res en aquest mon.

Diccionari per a Ociosos.

Bé com ja us vaig dir el diumenge vaig anar a casa del meu avi a dinar paella feta pel meu pare, que per cert estava molt bona. Després de dinar, com sempre, arriva l’hora del café i el moment de les xarrades, llavors vaig aprofitar per a preguntar-li allò que li havia de preguntar al meu avi. Li vaig dir, que perquè el nostre cognom era Baquero, us enrecordeu de la història que vaig contar en la darrera entrada? Bé pues vaig acertar. En un passat no tan remot, es a dir, els meu avi ja va viure aquesta experiencia, la familia del meu avi, tenien una granja i no sols tenien vaques, sino també conils, gallines, porcs, coloms i un parell de cavalls.

Cada matí, els tres fills, es a dir, el meu avi, la meua tia i el meu oncle, agafaven la bicicleta, on portaven dos caixes molt grans lligades al darrere on hi colocaven moltíssimes ampolles de llet, i surtien per tot el seu barri per a distriubuïr els subministres de llet.

El que no sap ell, perquè Baquero s’escriu amb B i no amb V tal com s’escriu avui en dia, però si que em va dir que potser els nostres avantpassats van emigrar del nord d’Espanya, on tradicionalment Vaca, s’escrivia amb B.

Quan em contava totes aquestes històries, em va sorprende, perquè sense saber res dels meus orígens, vaig esbrinar a la perfecció, quina era la situació passada.

Diccionari per a Ociosos.

Baquero :

Aquest es el meu primer cognom, la veritat que sento molta curiositat pel seu origen. Ve de la família del meu pare.

Baquero, la primera idea que se m'ocorre és que vinga de Baca, encara que no crec que en aquells anys remots hi existira alguna mena de Baca, o si hi existira seria un altre objecte o element amb un altre tipus d’utilitat.

Així que he pensat que podria ser un error ortogràfic que es va produir en aquell moment ja que la majoria de la gent era analfabeta i potser no sabien que Vaca d’animal s’escrivia amb V o potser vingués del nord d’Espanya on, Vaca d’animal antigament s’escrivia amb B.

En el cas de que Baquero vingués de vaca, potser els meus antecessors podrien haver sigut reconeguts per tenir una gran quantitat de vaques i serien a qui acudiria el poble o fins i tot la noblesa, o el rei per aconseguir els subministres de llet.

M’imagine el dia a dia, dels meus avantpassats. Potser les vaques no eren els únics animals que tenien a la seua granja, potser també tenien gallines, porcs i conills. Llavors, la meua besavia es llevaria prompte al cant del gall, per recollir els ous que havien posat les gallines, i després anar distribuint l’aliment, per tots els grups d’animals d’aquella granja, ella seria l’encarregada de tindre comte dels animals. El meu besavi com anteriorment la societat era molt més masclista que ara, encara que pense que ara també ho és una mica, potser es llevaria més tard, i aniria a munyir les vaques per traure la llet, que hores després vendria al mercat del poble. Potser viurien aquí a Castelló i la venda d’aquesta llet es faria al Mercat que hi ha a la plaça Santa Clara, encara que quan em detinc a cavilar una mica, caic en que aquella plaça i aquell mercat potser no existiren encara, i potser que els meus antecessor no hi visqueren ací. La distribució de la llet, podria ser com en alguna d’aquelles pel.lícules antigues, on el lleter va per tots els carrers amb una gran caixa amb moltes ampolles de llet per vendre-les.

Fora com fora la situació m’ha agradat passar una estona cavilant sobre quins podrien ser els origens de la meua família i ja que aquest diumenge vaig a dinar a casa del meu avi, esteu segurs que investigaré sobre aquest assumpte.

Valoració dels blogs.

Bé en primer lloc, vull dir que no em pareix justa la votació que s'està realitzant i considere que ningú esta votant realment al millor blog.
També vull afegir, que per a mi els dos millors blogs son :
El de Paula Andreu, per diferents raons que vaig a exposar ara. Principalment perquè durant tot aquest trimestre, ha fet la feina dia a dia i el més important ho ha fet bé. Després considere que ha perdut bastant temps en el blog, investigant i tractant d'actualitzar-lo poc a poc, i ademés ha fet entrades alternatives molt treballades i adequades.
En segon lloc considere que el blog de Sònia també es un dels millors, només entrar a la seua pàgina, ja ho pots observar. Les raons son paregudes, no li falta cap treball obligatori, el seu blog està molt decorat i ha inclòs molts gadgets personalitzats.
Des d'el meu punt de vista, la votació s'hauria de suspendre, perquè tal com s'està votant no em pareix just, donar-li un punt de la nota, a aquelles persones que tinguen més amics o afinitats en la classe, perquè realment això no és el que s'ha de valorar.

Basquet.

Com explicar-te el que es l'amor, si mai et vas posar la samarreta del teu equip.

Com explicar-te el que es el dolor, si mai la mala sort va sortir en una safata.

Com explicar-te el que es el plaer, si mai vas guanyar un partit important.

Com explicar-te el que es plorar, si mai vas perdre un partit en l'últim segon amb una fallada dubtòsa.

Com explicar-te el que es el carinyo, si mai vas acariciar el baló amb el cap dels dits per poder deixar amb suavitat una safata.

Com explicar-te el que es la solidaritat, si mai vas fer una ajuda en defensa.

Com explicar-te el que es una poesia si mai vas fer una entrada deixant a tots els contraris mirant.

Com explicar-te el que es l'amistat si mai vas fer una assistència.

Com explicar-te el que es el pànic si mai et van empatar un partit que guanyaves de 20.

Com explicar-te el que es morir una mica, si mai vas perdre una final.

Com explicar-te el que es "tirar junts" si mai vas jugar en equip.

Com explicar-te el que es la soledat si mai et vas parar a la línia de tir lliure, sense temps al rellotge i un baix en el tauler.

Com explicar-te el que es l'esforç si mai et vas matar en un entrenament.

Com explicar-te el que es l'egoisme, si mai et la vas tirar quan tenies que passar-la a un que estava millor desmarcat.

Com explicar-te el que es l'art, si mai et vas inventar una assistència impossible.

Com explicar-te el que es la música si mai vas cantar per animar al teus companys.

Com explicar-te el que es la injustícia, si mai et va robar el partit un arbitre.

Com explicar-te el que es l'odi si mai vas perdre una pilota que va fer perdre el partit.

COM EXPLICART-TE EL QUE ES LA MEUA VIDA, SI MAI VAS JUGAR AL BASQUET.

Diccionari per a Ociosos.

Amistat :

En aquest moment, hi ha sis mil milions, quatre centes setanta milions, vuit centes divuit mil, sis centes setanta i una persones en el mon.
Algunes corren espantades. Altres tornen a casa. Algunes diuen mentides per arribar a fi de mes. Altres simplement estan enfrontan-se amb la veritat. Alguns son homes malvats en guerra contra els bons. I alguns son bons, lluitant contra els malvats. Sis mil milions de persones en el mon. Sis mil milions de animes. I a vegades...tot el que necessites es una.

Anna Baquero.

Crónica 4 d'ESO.

Un altre estiu espectacular que també s’acava. Aquest any vaig tardar més a tornar a Castelló, em vaig quedar a l’Abeller, la meua urbanizació fins a el primer dia d’institut. El dia avans de començar Paula em va tocar per teléfon i em va dir que ens havia tocat juntes a clase, també coincidiem a clase amb Toni, el meu xic, amb el qual mai havia coïncidit, amb Àngel, Ana Jimenez, Ivan, etc, la veritat es que esperava amb molt ansia aquell primer dia, encara que sabia que més que mai anava a trovar a faltar l’estiu, ja que aquell estiu havia sigut molt destacable entre els altres. Aquell estiu també vaig fer un viatge a Granada, la veritat es que em va agradat molt aquella ciutat, i vaig disfrutar del viatge amb la meua familia.

Despres de la típica primera setmana de curs, van començar a vindre els treballs, exàmens i deures, he de reconeixer que aquell any si que vaig haver d’estudiar més els exàmens, aplicarme de forma més dura per a conseguir uns bons resultats ja que encara que no es batxiller, si que et comences a preparar per a aquest i el canvi s’ha de notar.

Abans de que arrivés nadals, vaig anar al concert de El Canto Del Loco a Oropesa, no recordo ben bé l’hora a la que començava el concer però si que sé que abans tenia entrenament i després d’aquest em vaig dutxar ràpidament i la meua mare em va portar a Oropesa, on em vaig trovar amb la meua cosina, que estava fent cola allí desde feia unes quantes hores. Vam sopar un bocata que ens haviem fet a casa allí mentres esperavem a la cua, al principi m’ho pasava bé mentres esperavem però al final es va fer una mica llarg, quan vam conseguir entrar ens vam colocar a un lloc molt bó, a segona fila, i encara vam haver d’esperar més perque comencés l’actuació del grup. A pesar de l’espera, el concert va ser impresionant en cap moment vaig deixar de saltar i cridar les cançons. Quan va començar a sonar la canço de Por ti, vaig cridar a Paula. Esta cançó es una de les meues favorites, i vaig creure oportú comparti-la amb ellla, encara que Paula no estigués allí. La resta del concert va ser impresionant encara que vaig acabar esgotada i sense vau.

Entre setmana i setmana, va arrivar els nadals. Aquell any tenia moltes ganes d’unes vacances ja que quasi sempre tenia exàmens i estava farta de tant d’estudiar. Per cap d’any abans de sopar el meu pare i el meu germà van correr la San Silvestre, i jo vaig anar a vore’ls amb Paula. La veritat em vaig divertir molt, perque a aquella cursa surt la gent disfresada, cantant i ballant. A la nit, vaig sopar amb la meua familia, i em vaig pendre el raïm amb ells, després la meua mare em va portar fins a casa de Paula, on estava ella amb el seu nuvi i el meu. Toni i jo vam decidir passar aquell cap d’anys junts ja que feia un any que surtiem, la nit va ser impresionant, i quan els xics es van anar a dormir, Paula i jo ens vam quedar parlant sobre les nostres coses fins a hores inmesurables del matí. M’encanten els dies de festa, quan l’unic que has de fer el llevarte a l’hora que se’t acave la son, després pots pasarte unes quantes hores mirant la tele i jugant a l’ordinador, i després de dinar pots tornar a fer la siesta. Però aquells dies, son curts i el que toca després de nadal es tornar a la rutina. I així va ser.

Més setmanes, més rutina i més exàmens.

Per fí un altre cop, la magdalena ja estava a punt d’arrivar, aquelles festes, els meus pares ja em van deixar molta més llibertat, vaig sortir quasi totes les nits, i vaig disfrutar de les magdalenes com mai ho havia fet.

Posteriorment va arrivar les vacances de Pasqua, i jo vaig marxar uns quatre dies a Amposta, ja que el meu germà jugava un torneig de basquet allí.

L’any passat el meu equip de basquet anava molt bé a la lliga, i van conseguir classificar-nos per a la Fase Final. Es un torneig d’un parell de dies, on juguen els quatre millors equips de la comunitat valencia. Vam quedar segones i la final la vam perdre d’un, va ser una llàstima. Però com que vam quedar segones ens vam clasificar per a la fase previa dels campionats d’espanya. Aquesta fase es va disputar a casa nostra, van vindre equips de Madrid, Murcia, Aragó..etc. No vam conseguir passar aquesta fase, ja que hi havie’n equips molt bons i amb molt de nivell, però la experiència no la oblidaré en la vida, va ser genial.

El curs finalment va acavar les notes van ser molt bones, i l’estiu es presentava genial. Bé encara que el que vos vaig a contar no siga durant el curs, em fa molta il.lusió.

Abans de que arrivés l'estiu, vam marxar a l'institut a Italia, va ser un viatge impresionant. Ens vam desplaçar fins a Barcelona amb autobús, i de Barcelona a un port d'Italia que ara no recordo el nom amb baixell. Em feia molta il.lusió el viatge amb baixell a la vegada que em feia una mica de por. La veritat es que m'esperava molt més d'aquell baixell, ja estava molt brut, però vaig gaudir molt en la cambra que ens havien reservat per a nosaltres. Al arrivar allí vam visitar cada dia algunes ciutats, els primers dies vam estar a un hotel, i la resta a un altre. Recordo un moment que no olvidaré mai. Quan estavem al segon hotel, es podien llogar bicicletes. Toni i jo en vam llogar dues, i la veritat es que va ser una experiencia preciosa, de nit, a Italia, amb tots els carrers plens de gent, inolvidable, simplement.

Vam visitar moltíssimes ciutats, Lucca, Verona, Pisa, Florencia, Siena, Venecia, etc. Una ciutat que m'agradaria destacar de totes aquestes que he nomenat, se que sonara un poc a topic, però es que Venezia es preciosa. He de dir que al principi em vaig quedar una mica xafada, quan ho vaig vore, però en recorrer els seus carrers, vaig descobrir una preciosa ciutat.

El viatge com a resum va ser excepcional, el repetiria una i mil vegades, i el millor era que al tornar d'ell encara quedava tot un estiu per disfrutar.

A l’agost, a la meua urbanització es van les festes d’agost, la setmana del 15. El primer dia de festes, es fa un pregó de disfreses que va per tots els carrers de l’urbanització i sempre hi ha un pregoner. Encara que m’ho creguera al principi aquell any vaig ser elegida jo pregonera per la comisió de festes. Vaig haver de recitar el pregó uns 25 cops però se que mai m’arrepentiré de viure aquella experiencia.

Crònica 3º ESO.

Fí de l’estiu, un altre cop a començar amb la rutina i amb 3º d’ESO. La veritat es que tenia una mica de por, perquè tot el mon em deia que el pas de segon a tercer es notava molt i que hauria de trevallar dur per traure bones notes, però vaig arrivar a la conclusió que no m’havien d’importar tant els comentaris i el que havia de fer era trevallar dia a dia, i així segur que conseguia traure el curs amb bones notes.

El primer dia i la primera setmana no cal ni que les comente ja que son exactament idèntiques a les de anys anteriors.

Al decembre, exactament el dia sis vaig marxar amb els meus pares a un torneig al que participava el meu germà a Sabadell. No van guanyar, perquè hi havien equips molt bons, com el Barcelona i el DKV joventut però va ser una experiencia molt bonica. Sabadell com a ciutat em va agradar i el que més em va agradar d’aquesta, va ser un parc que hi havia al costat del meu hotel. Era tot verd, amb un gran llac enmig, en el qual podia nadar o fins i tot anar remant en barca, també es podia pasar la vesprada en la gespa, em va encantar.

Seguidament a açò va vindre nadal, una época de relax per estar en la familia i amb la teua gent, encara que cada volta els professors ens posaven més deures i ens deixaven menys temps per a disfrutar. En aquell nadal exactament el dia que començava el nou any 2008 vaig començar a eixir amb el meu nuvi, Toni, aixina que puc dir que el començament del nou any no va poder anar millor.

Al gener, va ser Sant Antoni i vaig pujar a Forcall amb els meus pares i uns amics dels meus pares, ens va quedar a dormir a una casa que vam alquilar. La foguera que es feia allí era impresionant, enorme i espectacular, per a persones que no estiguen acostumades a estos esdeveniments. Una cosa a recalcar va ser que era el cap de setmana abans de que jo marxés d’excursió amb l’institut a la neu, i portava un forro polar que m’el volia emportar al viatge. La costum en aquell poble era pasar per baix de la foguera, que tenia una especia de corredor, al passar per allà baix em vaig foradar el forro, i la meua mare al dia següen molt prompte va anar a Decatlon per veure si em podia aconseguir un altre idéntic però sense forat, i evidentment ho va conseguir.

A la setmana següent com he dit anteriorment me n’anava amb l’institut a Andorra per esquiar, no havia esquiat mai per la qual cosa tenia nervis per com es faria allò. La veritat siga dita, ere bastant roina, i em vaig caure moltissimes vegades, tantes que al final fins i tot em vaig lesionar al genoll i no vaig poder esquiar en els dos dies restants. A l’habitació em vaig posar amb Paula, Noemi i Clara i ens vam fartar a riure, ademés per les nits ens ajuntavem en una habitació amb la resta de la gent, i jugavem a cartes, ens contavem les nostres aventures d’aquell dia o simplement intercanviavem opinions. Al matí, teniem clases obligatories amb professors d’esqui durant dues hores i després ens deixaven la resta del matí lliure per esquiar cadascú al seu aire, jo la majoria de vegades em quedava al bar amb altra gent jugant a les cartes ja que això d’esquiar no m’agradava en excés. A la tarda, després de dinar també podiem continuar esquian una horeta i després tornavem a l’hotel per dutxar-nos. A continuació teniem tota la vesprada lliure per fer allò que nosaltres vullgerem, normalment anavem a fer un vol per Andorra, de compres o simplement a estirar un poc les cames. Les nits eren desfase total, a l’hora que s’havia de dormir ningú estava a la seua habitació. Al tornar del viatge vaig extranyar molt aquelles hores que pasavem tots junts, totes aquelles rialles, i tenir als meus companys al costat les 24 hores del dia.

El que m’agradaria destacar d’aquell nou any es que el tema del qual parlava tot el mon era la Expo de Saragosa “Agua i Desenvolupament Sostenible”, no vaig anar, i les critiques que em van arrivar d’aquesta van ser diverses, a alguns els havia agradat, altres em deien que havia sigut tot un desastre, com no vaig anar i no ho vaig comprovar per la meua pròpia experiència no puc dir-ne res.

Un altra cosa important que va ocorrer durant aquest any va ser un accident d’avió a Madrid que va provocar la mort a més de 154 perones, va ser una gran desgràcia. I una cosa graciosa que recorde perquè em va pareixer molt curiós es que un periodista Irakí li va llençar a Bush una sabata durant una roda de prensa, en sentir aquella noticia tota la meua familia vam esclatar a riure.

En la magdalena d’aquell any vaig tindre una mica més de llibertat, ja que cada vegada era un poc més fadrina, i la meua mare anava dipositant en mi cada vegada més confiança. Quasi tota la magdalena quedava amb Toni, Paula, Dani, etc. I la veritat es que va ser una magdalena molt bona, que per supost sempre recordaré.

Aquella pascua també vaig anar al torneig d’Eivissa, també va ser espectacular, però no tant com l’altre per diversos factors. En primer lloc i no el més important es que no vam guanyar, aquell any hi havia equips realment bons i en segon lloc pense que va influir que trovava a faltar al meu xic, encara que parlavem tots els dies.

Parlant de basquet una noticia molt important per al basquet español va ser que Pau Gasol, jugador de l’NBA als Memphis, va ser fixat per els Lakers, un dels millors equips de d’aquella lliga.

I parlant de deports aquest any es va disputar els Jocs Olimpics a Pekin on Usain Bolt va establir un nou record mundial dels 100 metres.

I dels deports també m’agradaria destacar es que Rafa Nadal es va coronar campió de diversos tornejos , Roland Garros, Wimbledon i va ser medalla de or en els jocs olimpics.

La resta del curs, va transcorrer rapid, i en menys del que em pensava va arrivar un altra vegada l’estiu.

Crònica 2º ESO.

La llum del sol em despertava, naixía un nou dia, però no un dia qualsevol, el primer dia d’institut de 2º d’ESO.

La meua mare ja m’havia preparat el desdijú, un got de llet amb 6 galetes, com tots els dies. Després d’això vaig anar a llavar-me la cara, i a vestir-me, amb la roba que més m’agradava, un pantaló beis amb una camiseta blanca amb lletres de colors roges i blaus marí.

Tenia ganes de retrobar-me amb moltíssima gent, ja que durant l’estiu quasi ni l’havia vista però a qui més ganes tenia de vore era a Paula, aquell estiu, com encara erem menudes, només ens haviem pogut veure un parell de dies, i tenia moltíssimes coses que contar-li.

Quan la vaig veure crec que vam estar com deu minuts foses en un abraç i durant tot el dia no vam parar de xarrar i de contar-nos les mil coses que ens haviem de contar.

Bé, la resta de la setmana va ser com totes les primeres setmanes de curs, bastant aburrida i monotona, però després d’aquesta primera setmana introductoria van començar les clases de veritat.

El cap de setmana del 29 de septembre vaig marxar amb els meus pares a el Mas de Borràs. Allí el primer dia vam per una petita excursió al per la montanya més propera i després ens vam banyar a una piscina climatizada que tenia l’allotjament. Entre bany i bany jo em tombava en una tumbona perquè havie d’estudiar Ciencies Naturals. Al dia següent vam fer una excursió molt més llarga que va durar tot el dia, vam parar a dinar a un lloc on hi havia una cascada molt bonica.

Van seguir passant els mesos, a la vegada també creixia l’amistad amb Paula, entre setmana, la rutina era la de sempre, fer deures, entrenar els dilluns dimecres i divendres i anar a l’academia d’anglés dimarts i dijous. Un cap de setmana abans de nadal vaig marxar amb el equip a Madrid a un torneig, el que m’agradaria destacar es el fred que vam pasar, era horrible. Sense adonarme’n va arrivar nadal, els mateixos dinars sopars i dies familiars de tots els anys però que mai arriven a cansar.

Les setmanes d’institut continuaven passant i la rutina també, els caps de setmana es basaven unicament en partits per allí i per allà tant meus com del meu germà, després surtia una estona amb les meues amigues i altra vegada dilluns.

El 28 de gener jugava el Pamesa Valencia contra el FC Barcelona, i vam anar a Valencia per veure aquell partit de basquet, el meu germa la meua mare, el meu pare, la meua cosina, un amic del meu germa, un amiga meua i jo. El partit va ser molt emocionant, ja que no estava acostumada a viure un partit de basquet en directe, perquè aquí en castelló no hi ha cap equip e basquet, la experiencia va ser inolvidable.

Tinc que destacar que entre aquestos mesos es va produir la desaparició de Madelein McCainn, la veritat em va donar molta llàstima, no em podria imaginar com m’haguera sentit si aquella nena fos la meua germana.

Després d’unes quantes setmanes va arrivar la magdalena, encara era petita per a disfrutar-la en la seva totalitat però he de reconeixer que m’ho vaig passar molt bé. El dia que m’agradaria destacar es una nit, que les de l’abeller, com que son majors que jo, em van convidar a les aules de festa. Belén i jo que som les més menudes vam anar totes emocionades, i la veritat siga dita es que me ho vaig passar en gran, em vaig gitar a les 4 del matí, cosa que per a mi a aquella edad era moltíssim i vaig ballar i disfrutar molt amb les meues amigues.

Després de la magdalena no quedaven molts dies per arrivar a les vacances de pascua però durant eixa época es quan et solen manar més trevalls i exàmens. Al pasar eixes dos setmanes més dures va arrivar pascua.

En pascua, vaig anar a un torneig a Eivissa amb el meu equip. La paraula que podria definir-lo es espectacular. Vam arrivar amb baixell i només arrivar vaig presentir que anava a ser molt gran aquella experiencia. Vaig coneixer a moltíssima gent, majísima, i molt agradable la veritat, i ademés vam guanyar. Quan vaig tornar em vaig quedar en ganes de més.

Al final del maig, eren els play off de baloncesto de la lliga ACB, en els quals va guanyar el Reial Madrid, però també va ser la Fase Final de la meua lliga i el meu equip havia arrivat fins a aquella fase final.

Justament coïncidia en la setmana en que me’n anava de viatge amb l’institut a Castilla la Mancha, llavors vaig haver de renunciar a alguna de les dos coses. Va ser molt dur per a mi encara que finalment em vaig quedar amb el basquet. Per a colmo aquella setmana vaig estar fluixa, però al arrivar el cap de setmana, el periode de temps en el que es disputava aquella Fase, no em podia quasi ni moure, perquè estava en la fase de malaltia manifesta de les angines, va ser horrible, encara que vaig acabar jugant.

El final del curs va ser dur ja que tothom esperava anxiosament l’estiu, es una época dura per a l’estudi, perque comença a fer calor, cada cop es més dificil concentrar-se i augmenten cada dia les ganes de banyar-se i disfrutar a l’aire lliure.

Ultim dia de curs, un altra vegada amb les llàgrimes per enmig, encara que aquell any li vaig prometre a Paula que durant aquell estiu, anavem a quedar més de dues i tres vegades i que anavem a parlar com a minim una vegada cada setmana. Us vull adelantar que vaig complir aquella promesa.

Crònica 1º ESO.

Per fí va arrivar el primer dia, crec que no vaig poder dormir en tota la nit, estava pensant en tot allò que anava a viure en tan sols unes hores. Em vaig alçar molt prompte em vaig dutxar i em vaig ficar els texans que més m’agradaven amb la meua samarreta preferida, era verda a ratlles amb diferents tonalitats de verd i amb un número al centre de la camiseta, encara que no recorde quin número era. La presentació de l’institut començava a les 10.30 encara que tots els amics vam quedar a les 9 a la plaça de davant de ma casa. També recordo que havia quedat a les 9.30 a la plaça de davant de l’institut amb les meues amigues de básquet, ja que aquell any coincidiriem a l’institu, i allò em feia molta il.lusió.

Quan vaig tornar a casa vaig estar estar uns vint minuts de rellotge contant-li totes les novetats a la meua mare.

La semana següent va ser una mica introductoria, tots els professors ens contaven quins eren els percentatges de la nota, com els agradava que trevallarem, quins llibres haviem de llegir, quin tipus de llibreta haviem de portar etc. Passada aquesta semana, les clases van començar de veritat, i encara que no massa, si que es va notar el canvi de l’escola a l’institut. Amb els meus companys de clase vaig congeniar molt bé, eres persones meravelloses que em feien riure molt.

Al cap d’un més, la profesora de Valencia, ens va manar un treball per parelles, haviem de fer un Auca, i Paula Andreu em va dir que si la volia fer amb ella, per supost li vaig dir que si i auquella vesprada en la seua casa va naixer una amistad, que sé que mai va a acabar i ademés l’auca va quedar preciosa. Un altra persona que va ser molt important per a mi durant aquell 1º d’ESO, va ser Toni Beltrán. Era un xiquet a qui vaig coneixer mesos enrere en un torneig de basquet, on vam coïncidir. En veure’l el primer dia d’institut em vaig sorprende molt i a l’hora em vaig alegrar, me ho vaig pasar genial aquell torneig amb ell. Cada día després de l’institut ell m’acompanyava a l’entrenament i em venia a replegar i ens quedavem al meu portal parlant de mil coses, en aquell moment era el meu millor amic.

Van anar passant els mesos, i vanarrivar les vacances de nadal. Com tots els anys esperava amb moltes ganes la nit de nadal perquè ens juntavem tota la familia i sempre passavem una bona estona, de fet encara ho fem. Aquella vesprada vaig sortir en la meua mare per comprar-me una camiseta per a la nit. Per la nit va ser com tots els anys, genial, i el pare noel em va portar un parell de camisetes. El més m’agrada de la nit de nadal es la ilusió de les meves cosines menudes quan toquen al timbre i en obrir la porta veuen tots els regals que ha portat el pare noel. Al dia següent vaig anar a dinar a casa del meu altre avi, el meu avi Ramon i la veritat es que vaig trovar a faltar a la meua avia, Lola, ja que tan sols feia dos anys que no estava amb nosaltres. A pesar d’aixó el dia va ser genial perquè vaig estar amb la familia del meu pare, la meua tia de Mallorca, els meus cosins i tios de Valencia i la meua altra dia d’ací però que no la veia quasi mai. La resta del nadal va anar pasant i va arrivar l’hora de tornar a l’insitut. La tornada no va ser molt dura, ja que 1º d’ESO no es un any molt dur, però si que va costar.

Al cap d’unes setmanes, vaig anar un cap de setmana a Barcelona, per veure uns familiars que tinc allí. Em va tocar visitar el Camp Nou ja que tota la meva familia es del Barça,allí vam veure i el meu germà i el meu pare es van fotografiar amb la copa de la lliga que havia guanyat el Barça aquell any i després vam anar a fer un vol per les rambles, quan estavem passetjan vam veure de la font de Canaletes. Al dia següent per el matí vam anar al parc Güel, i em va encantar, pense que si visquera en Barcelona es un lloc on aniria quasi tots els dies. Per la vesprada ja vam tornar a Castelló ja que al dia següent teniem cole.

El dia 28 de gener, estava dormin com qualsevol dumenge, i a les nou del matí la meua mare em va despertar i em va dir que me canviara ràpid que havia nevat a l’Abeller, la meua urbanització, i que anavem a pujar correns per si se’n anava. La veritat siga dita, veure el meu maset ple de neu, i poder gitar-me al césped i estar recoberta de neu, va ser una experiencia preciosa.

El cap de setmana del 17, 18 i 19 de febrer, es va celebrar la copa del Rey de Baloncesto. Allò m’encantava, perque et podies passar tot el dia mirant partits de básquet. Aquell any van participar el FC Barcelona, el Akasvayu Girona, el Gran Canaria, el DKV joventut, el Unicaja, el Real Madrid, el Tau Baskonia, i el Pamesa Valencia però la victoria va ser indiscutiblement del Tau Baskonia, que va guanyar la final al Pamesa Valencia (85-80) A pesar de que soc per damunt de tot del DKV joventut reconec que aquell any l’equip vencedor va estar molt per damunt dels altres.

Al març va arrivar la magdalena, era el primer any que sortia asoles en les meues amigues, i jo estava molt contenta de que em donaren ja eixa confiança. El primer dia no vaig parar en casa, pujava baixava anava allí anava allà i al final del dia els meus peus ja no podien més. El seguent dia vam pujar a la magdalena, i ens vam posar la camiseta que ens haviem fet les amigues, recordo que era de color groc. Tota aquella magdalena va ser genial, encara que no podiem disfrutar-la tot el que ho disfrutem ara perque només teniem 12 anys.

Després de la magdalena la tornada si que va ser dura, acostumades a gitar-nos més tard que de costum i a alçar-nos bastant tard, ademés durant la magdalena ens haviem trovat amb tots els amics, no teniem eixa petita il.lusió de tornar a l’institut per veure els companys.

Van anar pasant els mesos i va arrivar el dia del meu natalici, estava jo en ma casa, i una amiga, Mireia, em va dir que l’acompanyés a pegar una volta que havie de comprar unes coses. Al tornar quan vaig anar a obrir la porta per entrar a ma casa estaven totes les meues amigues amb un cartell que posava Anna Felicitats amb mil globus. Em vaig emocionar moltíssim. La resta del dia va ser genial, em vaig enriure molt i em vaig donar conter de que les amigues de veritat van a estar sempre.

El final de maig, juny i juliol va passar molt ràpid, amb moltes ganes d’estiu i moltes ganes de relax.

I a final de curs va arrivar el viatge a Alarcón, realment era el primer viatge que feia sense pares, i em feia molta il.lusió. Era una alberg on per un costat dormiem les xiques, i per l'altre els xics, per el dia feiem activitats, com piragüisme, escalada, orientació, cavalls..i per la nit ens reuniem en una sala on parlavem i reiem fins que ens anàvem a la discotéca. No ens deixaven fins molt tard però aquelles hores que estàvem allí ho vam aprofitar moltíssim. Per la nit a les habitacions, parlàvem de la jornada, dels xics, i de totes aquelles bajanades que de que es parlen amb aquella edad. Aquell viatge va ser increïble i no l'olvidaré mai.

L’ultim dia de clase, vaig viure una experiencia inolvidable. Vam anar a arreplegar les notes, que per cert, els meus pares no es van poder queixar perquè van ser molt bones, Paula les havia arreplegat ja i jo acabava d’eixir també se’n va anar al bany i ens vam despedir, no vaig parar de plorar ni ella tampoc, sabia que aquell estiu la anava a trovar moltíssim a faltar. Durant tot el curs es va convertir en una persona molt important per a mi i durant aquell estiu la anava a veure molt poc, però em vaig adonar de que per molt que no la vegués ella i jo anavem a estar sempre juntes.