Lletra de Batalla.

Jo, Anna Baquero Vaquer considerada la millor jugadora del Joventut de Badalona Club de Bàsquet em dirigisc a vos, Ana Jiménez Pérez, per fer-vos saber una seqüencia de coneixements que he adquirit gràcies als meus fidels espies.

En primer lloc vull dir-vos que m'he sentit molt decepcionda per vos en el moment que han arrivat als meus oïts certs cometari vostres on posaveu en dubte que jo era la millor jugadora. No se com haveu pogut...
Per això vos repte a un 1 contra 1 a tota ultrança, ja qe si sou una veritable jugadora, tal com vos feu dir, demostraré que no hi ha ningú millor que jo i que vos únicament sou una xafardera.

Com que soc superior a vos en qualsevol instant, vos deixaré decidir el dia,el lloc i l'hora de la quedada.
Espere que si haveu tingut el valor suficient per a inventar comentaris falços on es posaven en dubte les meves habilitats deportives, sigueu lo suficientment valenta per portar a cap aquest repte, on podré acavar amb vos tal com vos mereixeu.

Espere la vostra resposta.

Vint-i-vuit de gener del dosmildeu, Castelló.

Anna Baquero Vaquer.

Diari Tirant lo Blanc. [28/01/2010]

Capitol XIII.
De manera que Tirant s’anava recuperant anava més sovint al palau per veure l’Emperador i sobretot a la princesa, que des d’aquell dia no havia tornat a parlar amb ella. Però un dia la Viuda Reposada plena de gelosia li va dir a Tirant que la princesa l’estava enganyant amb el hortelà i a la princesa li diguè que Tirant estava “tontejant” amb ella, La viuda, i que fins i tot li havia fet regals. Així intentava que els enamorats es separen, Tirant que no se ho acabava de creure li va demanar que li portés a aquell lloc on quedaven per poder veure-ho amb els seus ulls. Llavors la viuda va alquilar la casa d’una vella des de la qual es podia veure perfectament tot el jardí, allí va colocar dos espills, perque la finestra estava molt alta i no es podia veure res. Per altra banda va anar a comprar una mascara amb monyo incluit que fos el mes semblan que pugés al hortelà, va dir a la princesa que els metges li havien dit que havia d’eixir a passejar per l’hort i que no havia de dormir tant i per que la princesa estigués contenta li va dir a Plaerdemavida que es disfrecés de l’hortelà per ferla riure. Quan Tirant estava dins la casa, va mirar per l’espill i va veure que la princesa reia molt amb aquell hortelà cosa que li pogué verificar el que aquella mala Viuda li havia dit sense adonarse’n que era tot una escena.

Capitol XIV.
Tirant després de la escena que va veure, va decir marxar amb tots els seus, llavors van preparar les galeres. Quan l’Emperadriu i la prinsesa s’enteraren ploraren les dues a llagrima viva, l’Emperadriu perque estava enamorada d’Hipolit i potser no el tornaria a veure i la prinsesa perque estava enamorada de Tirant i potser tampoc el tornaria a veure mai. Quan anaren al port per a despedirse la princesa li digué a Plaerdemavida que perfavor que entrés en la galera per demanarli una explicació a Tirant de perque marxava. Tirant li ho va explicar tot, però llavors Plaerdemavida li digué que tot allò era mentida, que havia estat una escena i que si no la creia que anés Hipolit al palau a la seva cambra davall del llit i que busqués aquell disfraç. Hipolit el va trovar però no va poder pujar a la galera perque el mar estava molt picat llavors li ho van fer arrivar a Tirant per una corda i ho va comprobar, pero el mar estava tan malament que ningu va poder baixar de les galeres, ni Plaerdemavida. Van marxar, pero durant el viatge moltes de les galeres es van partir i es van enfonsar, molts cavallers van morir, però la galera de Tirant va conseguir arrivar a les costes d’Africa.

El que em pareix curios d'aquestos capitos es la facilitat amb la que es creuen les coses, per exemple Tirant, quan la Viuda l'enganya tampoc té molta dificultat per a fer-ho. Després també vull destacar la maldat de la Viuda Reposada ja que a causa d'aquesta mor un home que no havia fet res i a més sap que pot causar la tristesa de per vida tant a Tirant com a la Princesa, però ella es tan egoista que només pensa amb la seva gelosia.

En resum el llibre m'ha agradat bastant, però el final es queda una miqueta obert, i també m'haguera agradat que Tirant i la Princesa per fi pogueren haver estat junts sense cap tipus d'impediment, però com n'es un fragment també ho tinc en compte.

Diari Tirant lo Blanc. [28/01/2010]

Capitol X.
Tirant va concertar una reunió de cavallers per debatir si anaven a marxar per lluitar contra els genovesos. Era una situació molt difícil perque els altres eren molts més que ells, en canvi, el cavaller que abans habia parlat mal de Tirant, Galançò va plantejar una estrategia, que Tirant va aceptar. La estrategia consistia en que anirien a la batalla en les naus molt lleugeres de carregament així si anaven guanyant, els altres no conseguirien fugir, en canvi si pretenien retirar-se, l’escapada seria mes rápida. Partiren rumb al combat, però abans de posar-se mans a l’obra, com era de nit, feren una cosa molt enginyiosa, eixiren del port tots els vaixells presents grans i menuts i ficaren una llanterna al front de forma que els enemics veien centenars de galeres, on potser només hi havia 12. La batalla va ser llarga, però finalment com no Tirant isqué victoriós d’aquesta. Ademés en moltes galeres més de les que tenia al principi i amb el Gran Caramany i el rei de la sobirania India. Quan arrivaren al port de Malveí, l’unic a qui no trovaren va ser Hipolit, llavors van manar a bucar-lo.

Destaque el personatge de Galanço i la seva astucia per plantejar les estrategies. Es molt enginyiosa la de decarregar els vaixells tant com fos possible per tindre avantatge en qualsevol situació, i altra estrategia que m'ha agradat molt ha sigut la de fer sortir del port tots els vaixells grans i menuts amb una llanterna, per aparentar ser milers d'aquests i per acovardir al adversari.

Capitol XI.
El soldà va enviar un ambaixador per parlar amb l’Emperador. Quan aquest ambaixador estigué davant de tota la cort, aquest li contà tres coses que li havia dit el seu cap que digués. 1. Que pactaren una treva durant tres mesos per mar i per terra. 2. Que alliberaren al Gran Caramany i al rei de la sobirania India a canvi de una gran quantitat de diners i terres. 3. Que la princesa Carmesina es cases amb el Soldà. D’aquestes tres proposicions que li van oferir el rei només va aceptar la primera. A causa d’aquesta van celebrar una festa i en aquesta quan Tirant anava cap a la cambra de la princesa per parlar amb ella es va trovar amb Plaerdemavida i aquesta li va dir que l’ajudaria. Tirant entrà a la cambra de la princesa i estigueren durant una llarga estona parlant i intencanviant opinions, finalment la princesa li va dir que marxés perque els podrien pillar. Llavors quasi els pilla l’Emperadriu i l’Emperador, però ningú es va assabentar de res.

Per una banda em pareix molt humil el haver aceptat aquell pacte, perque potser en un altre moment les condicions eren les contraries, i potser ells serien els que necesitaven aquella treva. Per altra banda seguisc pensant que la Prinsesa a pesar de estar boja per Tirant, es mostra sempre molt inaccesible, i em sorprén le gran confiances que té amb les seves donzelles.

Capitol XII.
Plaerdemavida es un personatge esencial en aquest capitol. Principalment ajuda a Tirant amb la princesa. La primera situació d’ajuda va ser quan un matí estaven en una de les cambres reials i es trovaven allí l’Emperador, la princesa, l’Emperadriu, totes les doncellez, Tirant i Plaerdemavida, aquesta començà a dir que no hi havia millor home per a la princesa que Tirant, perque era un bon cavaller i un bon amant a la vegada. L’Emperador va estar molt d’acord amb l’opinió de la doncella, però tot es va quedar ahí. La segona volta qe el va ajudar, va ser quan va conseguir que Tirant domís en el mateix llit de la princesa, el va colar, i el va fer tocarla enganyant a la princesa dienli que era ella qui la tocava, però la princesa finalment es va enterar que era Tirant llavors va pegar un gran crit. Amb aquest la Viuda Reposada que es temia que Tirant estigués a l’habitació de la princesa, i com que ella també estimava tirant va avisar a tot el mon per que anés a l’habitacio de la princesa per veure que pasava. Tirant amb l’ajuda de Plaerdemavida va fugir i al saltar es va trencar la cama i es va queda tirat a l’hort fins que Hipòlit i el seu cosí germà el Vecomte anaren a ajudar-lo. Mentrestant al palau, la princesa digué que la causa del seu crit havia sigut una rata, i tot va quedar solucionat. Tirant per evitar rumors va dir que se li havia caigut un cavall damunt seu i que li havia trencat la cama.

D'aqest capitol m'esperava que la prinsesa es mostres una mica menys inaccesible tal com he dit abans no obstant pense que ella no diu res a ningú, mes que per por perque li agradava i encara que mostrés que no volia que Tirant fos allí, realment per dintre seu si que ho desitjava per damunt de qualsevol altra cosa.

Diari Tirant lo Blanc. [28/01/2010]

Capitol VIII.

Finalment eixen vencedors de la batalla i es situaren el la antiga terra de Sant Jordi. Mentres Diafebus anà a avisar a l’Emperador. Quan aquest va arrivar li va dir a Tirant, que li estava molt agraït i que volia que fos el nou Gran Conestable i que aceptés el comtat de Sant Ángel. Ell acepta el comptat però li va demanar a l’Emperador que el carrec de Gran Conestable fou cedit a Diafebus, ell ho va aceptar. Van fer una gran festa per celebrar-ho i al final d’aquesta la Princesa va anar a preguntar-li a Tirant perque posava aquella cara tan trista durant tota la nit, ell li digué que no volia estar feliç sabent que dins de res ella partiria amb l’Emperador i potser mai més la tornaria a veure, ella li digué que es faria la malalta i així podrien estar uns dies més junts. Aquella nit quedaren quan tots estigueren dormin, però Plaerdemavida se n’assabentà.

El que m'agradaria remarcar d'aquest capitol i que em crida l'atenció es que Tirant durant tota la novela es mostra molt agraït i sempre tracta de contentar a la gent que el rodeja abans que a ell mateix. Altra cosa que em pareix que es importan es que la prinsesa estima Tirant però en tot moment mostra molta inaccesibilitat, encara eixí no pot evitar quedar-se bocavadada quan veu a Tirant, almenys això es el que jo pense.

Capitol IX
Plaerdemavida comença contant-lis el supost somni que ella havia tingut aquella nit, on lis repetia tot el que elles havien fet amb Tirant i el Conestable. Va arrivar el moment de la partida de l’Emperador i tota la seva gent, Tirant i el Conestable els van acompanyar un tros del camí però l’Emperador els havia repetit moltes voltes que se’n tornaren, llavors finalment ho van fer, una vegada es va despedir de l’Emperador va anar a despedir-se de la princesa i quan li alçà el vel que duïa va veure llagrimes als seus ulls. Més tard Tirant anà al castell del senyor de Malveí i partí cap al port per descarregar, allí uns mariners li van contar que el vaixell que venia de Turquia havia entrat al port de Bellpuig, dies següents Tirant va anar a conquerir totes aquelles virtualles que portaven al baixell, va sortir vencedor d’aquesta petita batalla també i al tornar, parlant amb un dels que havia fet presoner, aquest li digué que per la seva terra deïen que hi havia un francés molt malvat que s’anomenava Tirant i era un traïdor. Quan el mariner se n’assabentà que la persona amb la que havia estat criticant Tirant era el propi Tirant li demanà perdó moltíssimes vegades.

D'aquest capitol, vull remarcar la figura de Plaerdemavida, ja que es un personatge molt important durant tota la novela. Es molt curiosa la forma mitjançant la qual els fa saber als enamorats que ella s'ha assabentat de tot e que ha ocorregut aquella nit.

La lluna - Ken Zazpi.

Ves i digali a la pluja que no torni a venir
Digalí a la soletat que no la vull avui.

Ets la soga que m’aguanta i m’ofega al mateix temps
La que em va fer néixer els somnis,
La que mel’s fa malbé.

Cada nit tinc un desig la lluna per tu robaria
Frises per la seva llum, una obsessió a la llunyania
Un somrís tan mal ferit, pel patiment que per tu ploro
Ja s’ha apagat tot el meu foc,
no ets l’única estrela de la nit, no ho ets...

Digues que el que ara sento no és de veritat
Tot el que no son per creure, per creure en un instant..

Cada nit tinc un desig la lluna per tu robaria
Frises per la seva llum una obsessió a la llunyania
Un somrís tan mal ferit, pel patiment que per tu ploro
Ja s’ha apagat tot el meu foc, No ets l’única estrela de la nit, no ho ets...

Diari Tirant lo Blanc. [17/01/2010]

Capitol V.
Els turcs estaven farts de ser derrotats, llavors van decidir que el rei d’Egipte, que era el més intel.ligent, seria l’encarregat de matar a Tirant, ja que desde que aquest havia arribat, havien aparegut els problemes per a ells. El rei d’Egipte va anar a veure Tirant al seu campament. Aquest li serví de les millors formes però el rei no el va correspondre i en un moment, li va dir que acabaria matant-lo. El rei retornà al seu campament i li digué añs seus companys que seria imposible assasinar a Tirant al seu campament, ja que estava molt ben protegit. Després d’una llarga estona decidiren que el rei d’Egipte el retaria i si anaa perdent els seus companys tiraren fletxes a Tirant per matar-lo. Un dels servidors del Soldà, era un cristià capturat però inteligent i va decidir anar al campament de Tirant per tornar-se a fer Cristià i per ajudar aquest davan del seu malvat cap. Al seu amo li deia que anava allí per esbrinar les estrategies dels altres.

Capitol VI.
El rei d’Egipte li manà una carta a Tirant on li proposava el desafiament, una volta Tirant l’hagué llegida va decidir contestar-li on per una part deixà ben clar que com la seua dona no hi ha cap i que no es podia comparar amb ninguna altra, per l’altra part acepta el seu desafiament. Li va donar la carta al missatger del rei d’Egipte i li va donar uns diners per a que una volta allí deixaren parlar al rei d’armes que ell li enviava. Quan el rei d’armes estigué davant de tots els reis adversaris els va dir algunes normes que havien de complir al combat. Després va tornar al seu campament i li ho contà tot a Tirant. El duc de Macedonia es posà gelós de la valentía i l’exit de Tirant, llavors començà a parlar mal d’ell davant d’un gran nombre de persones convencent-los de que el seu comportament no era el propi d’un cavaller com ell deia ser.

Capitol VII.
Al començament l’Emperador arriba a les terres de Malveí, on va acampar però el senyor de Malveí li demanà que reposaren al seu palau, i aquest va aceptar. Tirant llavors ja havia acampat a la vall d’Espinosa on es començava a preparar per al combat. Al dia següent començaren aquest. El Soldà colocà tot els seus homes seguint una estrategia i Tirant un altra i quan anava a començar la batalla, Tirant i els seus es posaren d’esquenes al rivals i van començar a correr, es a dir, com si estigueren fugint. Els turcs corregueren per atacar molt confiats llavors quan Tirant veié convenient es giraren i atacaren ells també, per a sorpresa dels altres. Tirant anava a l’ajuda allà on s’el necesitava. En la batalla, el duc de Macedonia quan Tirant estava d’esquenes li tirà una llança, encara que després, el rei d’Africa el va matar.
El rei d’Egipte, el de Capdòcia i el d’Africa decidiren dedicar-se a matar unicament a Tirant, encara que no ho conseguiren. Al rei d’Africa el van matar per el camí, al rei d’Egipte tirant li ferí greument i aquest va fugir i al rei de Capdòcia tirant el matà. Els turcs al veure que havien matat al seu rei, decidiren anar a matar a Tirant encara que no ho conseguiren. Finalment, la batalla fou guanyada per Tirant ja que els turcs finalment decidiren fugir i retirar-se.

Diari Tirant lo Blanc. [11/01/2010]

Capitol III.
Va arribar un ambaixador a Constantinoble pr avisar-los de que al poble veí els havien capturat els Tucs ja que aquest van amagar-se molt bé i van atacar per sorpresa i el duc de Macedonia per tossut i falta d’experiència i sabiduría va pedre la batalla. Llavors Tirant decidí anar a alliberar-los i va dir que partirien dins de 6 dies. Abans de marxar al combat feren una processó per beneïr les banderes. Després d’aquesta procesó L’Emperador li digué a Tirant que anés a Palau que li havia de donar unes cartes per al duc de Macedonia i altres. Una vegada allí va poder parlar amb la princesa i li va demanar que li donés la seva camisa com a record, i aquesta se la va donar.

Capitol IV.
Tirant i els seus van anar fent camí cada dia una mica més fins que van arrivar prop d’una ciutat que s’anomenava Pelidàs. Una vegada allí Tirant va anar a investigar el terreny amb un dels seus cavallers, que era coneixedor de la zona, llavors va veure 4 espies del Gran Turc i del Soldà, al tornar va avisar a alguns dels seus homes per que anaren a caçarlos ja que els recompensaria. Al dia seguent van esperar a la nit per atacar els tucs i com els van pillar per sorpresa, els turcs van acabar fugint. Tirant va anar allà on estava el duc de Macedonia per dir-li que podien anar a la seua antiga ciutat per agafar tot allò que volguesin. El duc es mostrà antipàtic, fred i superb amb ell fins i tot un dia Tirant el va convidar a dinar i ell li ho va negar . Un altre dia Tirant va aaribar a Miralpeix, on va informar a la gent d’allí les noves i on van establir el nou campament. Allí va ficr unes normes i qui no les complia seria condemnat a pena de mort. Els primers foren uns turcs que havien fet presoners, pero aquest li demanaren Tirant que els mantinguera en vida i ell va acceptar.

Aquest dos capitols tracten sobre la guerra, sobretot el que m'agradaria destacar d'aquest es la valentia i el bon cavaller que era Tirant, ja que a part de anar a terres llunyanes per ajudar-los a combatre al seu enemic, ajudava també als pobles veïns, per un altra banda també mostra aquestes qualitats davan dels seus cavallers ja que sempre els proporciona tot allò que necessiten i més i tratade contentar-los tan com pot.

Bon dia - Els pets.

La vella montserrat, desperta el barri

A cops d'escombra tot cantant,

Les primeres persianes, sobren feixugues badallant.

Rere el vidre entelat, el cafeter assegura que no era penal

I es desfà la conversa igual que el sucre del tallat.

Bon dia, ningú ho ha demanat però fa bon dia,

Damunt els caps un sol ben insolent

Il.lumina descarat tot l'espectacle de la gent.

Al bell mig de la plaça

La peixetera pren paciència amb la consol

Que remuga i regala

Grans bafarades d'alcohol.

I al pedrís reposant

L'avi josep no es deixa perdre cap detall

I amb esguard es pregunta

Quants dies més té de regal.

Bon dia, ningú ho ha demanat pero fa un bon dia,

Damunt dels caps el sol ben insolent,

Il.lumina descarat l'espectacle de la gent

Nens xisclant, olor a pixum de gat,

Veïnes que un cop has passat et critiquen.

Gent llençant la brossa d'amagat

I un retardat que amb ulls burletes et mira

I diu

Bon dia, ningú ho ha demanat però fa un bon dia

Damunt dels caps el sol ben insolent,

Il.lumina descarat l'espectacle de la gent.

Diari Tirant lo Blanc. [10/01/2010]

Capitol I.
Tirant comença recordant el moment en que el rei de Constantinoble va manar una carta al rei de Sicilia, demanant-li i pregant-li que Tirant lo Blanc anés a la seva terra per ajudar-los a combatre a Soldà (moro) i al Gran Turc, ja que aquests estaven conquerint totes les seves terres. Llavors Tirant aceptà i marxà cap a Constantinoble on va ser molt ben rebut. Una volta allí acompanyà a l'Emperador a palau i li demanà poder veure a la Emperadriu i a l'Infanta, que es trovaven en una cambra totalment fosca a causa del dol per la mort del fill/germà. Tirant quan veu a Carmesina s’enamora.

Capitol II.
Tirant cada dia estava més enamorat de la princesa, i aquesta va començar a sentir-lo, llavors va manar un missatger per que li digués a Tirant que si volía que anés a Palau a l’hora de la migdiada per parlar amb ella, i que si pugés ser que anés acompanyat per poca gent. Tirant hi va anar i va estar parlant amb ella, aquesta com se’l apreciava molt li donà un consell: que no es fiés gens ni mica del duc de Macedonia. Al dia seguent Tirant tornà a palau i allí es va produïr la seva declaració amorosa. Tirant per declarar el seu amor a Carmesina li digué que estava enamorat de la xica de la imatge que hi havia en un objecte que li donà a Carmesina, quan aquesta va mirar va verure que era un espill. Carmesina li ho conta a la Viuda Reposada i a Estefanía, la primera li renyí dien-li que anava a perdre l’honor, l’altra la va consolar.


Aquestos dos capitols es basen en l'Amor. El primer es una mica introductori, i el que més destacaria d'aquest es que Tirant que es un heroi, plora, cosa que fins a aquell moment ningú heroi ho havia fet. Del segon el que més m'ha agradat es la declaració, es a dir aquella forma d'expresar el que sents sense necessitat de dir cap paraula, em pareix molt bonico.