COMPRENSIÓ.

Capitol I al V.

• Per quin motiu li posen el nom de Tristany?

Perquè, en néixer, la seva mare digué que havia vingut a la Terra amb tristesa.

• Tristany lluita contra el Morholt d'Irlanda a l'illa de Sant Samsó, i surt de la batalla:

Victoriós i greument ferit

• Isolda la Blonda, quan veu per primer cop Tristany:

El guareix de les seves ferides

• El rei Marc decideix casar-se amb Isolda dels cabells d'or perquè:

Una oreneta li porta un parell de cabells d'ella

• La mare d'Isolda prepara un filtre amorós perquè se'l begui la seva filla juntament amb el seu promès, el rei Marc. Com és que se l'acaba bevent amb Tristany:

Perquè tant ella com Tristany estan assedegats i una serventa confon la poció amb un altre beuratge

• Què fa Brangiana per Isolda perquè el rei Marc no s'assabenti que la seva muller no és verge:

Ocupa el lloc d'Isolda la nit de noces

Capitol VI al X

• Però no és de la serventa de qui ha de tenir por Isolda, sinó dels deslleials. Què maquina Brangiana perquè els enamorats puguin trobar-se i no ser descoberts:

Els busca un lloc rere el castell perquè es puguin veure

• On s'amaga el rei Marc una vegada ha estat avisat de l'encontre dels amants:

Dalt del pi on es troben cada nit

• El nan Frocí i els deslleials continuen ordint plans contra els enamorats: fan posar farina entre el llit de Tristany i de la reina. Com es resol:

Per les gotes de sang de la ferida que s'ha fet Tristany, que cauen a la farina

• El rei Marc, irat i fora de si, ara no tindrà pietat per als amants i buscarà un càstic exemplar per a ells. Quín es de tots aquests:

Fa cremar Tristany i Isolda en una foguera davant tota la població de Tintage

• Com aconsegueix Tristany fugir d'ells:

Es llança des d'una finestra al buit i el vent se l'emporta fins a una pedra evitant-li la mort

• El rei Marc, irat, lliura Isolda a uns llebrosos, però Tristany, sempre a l'aguait, els troba i:

Agafa Isolda i fuig mentre Governal atueix el crani d'Ivany, el cap dels llebrosos

• El rei Marc, avisat per un forester, troba els amants dormint al bosc. Què fa llavors el rei Marc:

Com que l'espasa de Tristany separava els dos cossos, la canvia per la seva, deixa els seus guants d'ermini, i canvia l'anell de maragdes que porta Isolda

• Quina és la reflexió d'Isolda quan s'adona que el rei Marc els ha descobert al bosc i ha posat un anell al seu dit:

Que el rei els vol perdonar i que Tristany, per culpa seva, ha de viure com un fugitiu fora de la cort

Capitol XI al XV

• L'ermità Ogrí escriu una carta de part de Tristany per al rei Marc. Què fa quan la té:

La passa al seu clergue perquè li llegeixi, ell no sap llegir

· Isolda torna al castell. Quan els dos enamorats s'acomiaden, què es regalen:

Isolda li regala un anell de jaspi verd i Tristany, el seu gos Husdent

• Una vegada Isolda ha tornat al castell, els deslleials què pretenen que faci el rei amb ella:

Que passi pel jurament dels ossos dels sants i la prova del ferro roent

• Com jura la seva innocència la reina Isolda:

Agenollada davant els ossos dels sants i el rei Artús

• Tristany marxa de Tintagel cap a Gal·les. Què li diu Isolda quan marxa:

Si veu l'anell que un dia ella li regalà, farà el que Tristany li demani

· Tristany, a Gal·les, ajuda el duc Gilany a desfer-se del gegant Urgan el Pelós. Quina recompensa vol per poder regalar a Isolda

El seu gos, Petit-Crû

• Quina qualitat màgica té:

El cascavell que porta fa oblidar les penes

• Tristany viatja durant dos anys per diferents reialmes i ducats fins que arriba a:

Bretanya, allí es posa al servei del duc Hoel

• En haver vençut l'enemic, el duc ofereix a Tristany:

La seva filla, Isolda de les Blanques Mans

Capitol XVI al XIX

• Però Tristany no oblida Isolda la Blonda, i, amb l'ajut del seu cunyat Kaherdí, arriba a Tintagel i es troba amb el senescal Dinàs. Què aconsella a Tristany:

Que oblidi Isolda, que està sofrint molt, i que tingui pietat per ella

• Quan Dinàs intercedeix per Tristany, Isolda accepta l'encontre?

Sí, perquè no ha oblidat la seva promesa

• Quina marca posa Tristany en el camí perquè Isolda s'adoni de la seva presència?

Una branca d'avellaner amb lligabosc enllaçat

• Tristany vol tornar a veure la seva reina, no vol ni pot oblidar-la. Com es presenta al castell de Tintagel?

Disfressat de boig

• Tristany passa uns dies amb la reina, però, tement que el descobreixin, marxa al seu país. Amb quina promesa?

Si Tristany la necessita, Isolda hi anirà

· Ferit de mort, demana a Kaherdí que vagi a buscar Isolda, la Blonda. Si torna amb ella, hissarà

La vela blanca

• Isolda la Blonda pressent la mort de Tristany i la seva pròpia quan:

És al mar i es produeix una tempesta molt forta

Vos sou...

Vós sou la papallona que al meu interior vola,
la paraula indicada a cada instant.
Vós sou la mirada que sempre em consola,
la terra somiada que he esperat tant.
Vós sou la melodia que tothom desitja,
ple d'humiltat i gentilesa, vostre ritme.
Vostra noblesa es lletra que corteja,
l'única que en amant pot convertir-me.

Trobadors i Trobairitzs.

La poesia trobadoresca és la primera mostra de literatura culta escrita en llengua vulgar a l’Europa cristiana, és el primer exemple de lírica culta d’autor laic en llengua romànica (occità).
La seua aparició va suposar que el fenomen fóra batejat amb el nom de "Renaixement del segle XII".

Cal destacar trés trets fonamentals de la poesia trobadoresca :
- Hi havia un gran nombre de participants que venien de tot tipus de classes socials.
- La poesia trobadoresca tenia una reglamentació molt rigida i extrema de la qual no es podia sortir. la lírica trobadoresca es regeix per unes normes temàtiques i formals molt estrictes i s’organitza en gèneres.
- La tematica. Hi havien dos grans temes que destacaven sobre els altres, en aquesta literatura. El primer la guerra, que servia per a expressar l’odi, la burla..; i segon l’amor que sobretot s’expresava mitjançant les cançons.

Els poetes són famosos per haver desenvolupat un codi d’actituds amoroses envers la dona, anomenat l’amor cortès. L’amor trobadoresc trasllada la realitat jurídica i social de l’època de manera que el trobador esdevé el vassall de la seua dama. L’enamorada és, per tant, una poderosa senyora i l’enamorat, el seu humil esclau, devot fins a la mort i sotmès a ella. El trobador inventa per a la dama un senyal que permet encobrir la identitat de la dona.

Els trobadors i trobaritzs mes importants foren, Bernat de Ventadorn, Arnaut Daniel, Bertran de Born, Isabel de Riquer, Clara d’Anduza...



Els trobadors eren poetes i músics, amb un gran domini de la retòrica i de la música. Els seus poemes no eren per ser llegits, sinó escoltats. Aquests ens mostren l'inici d'una història cultural i política amb una varietat que no trobem en cap altre document de l'època. El trobador no tan sols redactava el text, o lletra, de la poesia, sinó que també componia la música amb la qual aquella havia d'ésser difosa per mitjà del cant. El trobador era, doncs, músic i poeta alhora; i els cançoners medievals ens han conservat bon nombre de notacions musicals de poesies trobadoresques. Aquesta necessitat de compondre musicalment exigia al trobador una elevada formació i una especialització determinada que, en principi, barrava el pas als mers diletants. La rígida tècnica poètica tampoc no permetia les improvisacions.

Les trobairitzs canten als cavallers i trobadors, no als seus marits. L'amor cortès ha de ser gratuït i lliure, i aquestes condicions no es donaven normalment en el matrimoni noble, per tant l'amor veritable no podia existir sinó fora de les normes socials. Si la parella accepta aquest amor neix entre ells una complicitat perfecta. L'amor cortès és secret, ja que la dama ha de guardar el seu honor de calúmnies i gelosies que podrien arribar al seu marit. L'amor, doncs, és perillós.

Hi van haver trobadors i trobairitzs a occitania principalment per tres factors: les croades, les lleis d'herència i el comerç.
El 1095, el Papa Urbà II va fer una crida perquè tots els cristians anaren a Jerusalem per a expulsar els infidels musulmans. Però va resultar ser un estrepitós fracàs i obligà el papa a prohibir que anaren les dones i els xiquets i a procurar que els soldats foren gent més preparada.
Però també va fracasar i les homes es van trovar en molts menys homes a occitania, per això van haver de pendre el control dels feus.

Del caràcter dels occitans es deia que era flexible i tolerant. Segurament hi contribuïa també la barreja religiosa i cultural fruit de l'important paper marítim dels ports occitans, per exemple Marsella.

També les lleis i costums eren distints d'altres contrades. Concretament, les lleis d'herència incloïen les dones i no solament els fills barons. Aquestes podien heretar i això els donava poder polític, i en una cultura on la possessió de la terra era la principal font de poder, disposar de la propietat i poder-la llegar, era, per definició, un acte polític.




L’estatus real de la dona a l’edat mitjana no es corresponia amb l’elevació de la dama de la poesia de l’amor cortès. Quan les dones eren adolescents, eren propietat del pare, i quan es casava, pasava a ser propietat de l’home. Aquest casament es feia per conveniencia total, ja que ambes families guanyaven terres, gràcies a aquest “pacte”.

La dona havia de parir fills i no tenia cap defensa legal, ni se li permetia estar sense marit durant molt de temps.
En cas d'adulteri provat, el marit podia matar la dona i la llei no ho considerava delicte.
També les dones llauradores estaven sotmeses al marit i al senyor.L’església considerava les dones com a encarnacions d’Eva i en la societat foren considerades menors d’edat durant tota l’edat mitjana, ja que sempre es trobaven sota la custòdia oficial d’un home.

Un amor infinit.

Na Laia tenia dotze anys, filla d’En Ramon i Na Maria de Cebeguera. Vivien en un castell de les terres que havien guanyat gràcies a aquell matrimoni. Un 26 d’octubre, no havia d’ocorrer que res es surtira de lo normal, però per a Laia va ser el canvi a una nova vida. Eren les 6 del mati, quan Roser, la seva serventa, la va despertar, li va dir que ella no era ningú per dir-li res, però que aquell dia anava a ser un gran dia per a ella.
Aquell matí, quan els vassalls del seu pare li portaven el desdejúni, van entrar els seus pares a la seva habitació, fet que no ocorria molt sovint. Es va asseure al llit i li van ordenar als criats que surtiren de l’habitació. Van començar comentant-li les terres que tenien en aquell moment, el lloc que ocupava en la noblesa la seva familia, l’important càrrec que tenia el pare...fins que van arrivar al més important. Havia de pendre en matrimoni a En Jaume de Còrsega. Quan li van dir aquelles paraules, se li va caure el món damunt, només tenia 12 anys i aquell matrimoni suposava el allunyar-se de els seus pares, del seu país natal, i de tot allò que fins a aquell moment l’havia envoltada i li havia donat la seva vida.
El més impactant de tot és que el cassament havia de ser aquella mateixa tarda. Sense que ella pugués dir res, van començar els preparatius.
Na Maria, la seva mare, li va mostrar el vestit que anava a portar, era el vestit que havia heretat de la seva mare, i esta de la seva mare també i així successivament. El temps va anar passant fins que va arrivar el gran moment, la seva boda.
La boda va ser freda, pactada fins a tal punt que el seu futur marit no es va dirigir a ella en cap moment, l’únic que va fer va ser besar-li la mà en vore-la, com a salutació de cortesia.
Na Laia de Còrsega va marxar amb el seu marit fins a les seves terres, va deixar enrere tota la seva vida menys a la seva serventa, que la va acompanyar al seu futur desconegut.
Van pasar dies, mesos, i anys, i ella no suportava la situació que vivia, es sentia sola, ja que habitava en un lloc on no tenia a ningú, el seu marit es pasava els dies fora de casa i ella l’única feina que tenia era servir-li i fer tot allò que ell desitgés quan ell estigués a casa.
Pasaven els dies i la seva vida cada vegada es reduïa a menys, fins que un dia li va proposar a la seva sirventa que anaren a fer un volt pel poble, aquella no podia fer altra cosa que acceptar, ja que estava allí per a fer tot allò que ella volgués.
Van anar a molts llocs del poble que ella desconeixia, el mercat, el prat, el riu...i quan van arrivar a la plaça l’única imatge que se li va clavar entre els ulls va ser la preciosa mirada d’aquell trovador amb el cabell desfet, però va seguir amb el seu passeig.
El trovador en canvi, no va poder seguir amb la recitació de la seva cobla, perquè va quedar atordit, per la perfecció que havia vist en aquella dona.
Es va proposar fer el que fos per aconseguir saber on vivia i qui era aquella dama. Amb el pas del temps va esbrinar que vivia en aquell castell a les afores de la ciutat i que era casada amb En Jaume.
Li va costar deu i ajut però per fi un dia va poder entrar al castell, per a poder recitar aquells versos inspirats en Na Laia, la dona que li havia eclipsat des d’aquell dia. Ella en veure’l va cavil.lar de que li podria sonar aquell home, però després d’alguns moments va caure de seguida.
El trovador amb la preciosa mirada. El trovador doncs, va començar el seu recital i Na Laia es va adonar de que aquelles paraules eren per a ella, però no va voler fer cas.
El trovador en canvi no va deixar de lluitar, i va tornar al palau dia rere dia.
Na Laia intentava resistir, i no ficar-se en embolics, però l’atracció que sentia per aquell jove trovador era tan gran que un dia no va poder evitar-ho i va intentar comunicar-se amb ell com fos, però no trovava moment. Un dia per a sorpresa d’ella, la seva sirventa li va entregar una carta, una carta que li havia donat el trovador.
Ella el va citar al bosc que es trovaba a les afores del castell i li demanava perfavor que sigues discret si no volia que aquella història acabés en tragèdia.
Ell ja estava en el lloc de quedada, però ella no apareixia per cap lloc, buscava i buscava per tots els racons d’aquell lloc pero no la va veure.
Mentres ell esperava la seva estimada estava a la seva habitació a punt de sortir quan va entrar el seu marit, i va tancar la sala en clau. Li va dir que ho sabia tot, que si ella es pensava que el podria enganyar tan fàcilment que estava totalment equivocada, que el seu vassall Jordi de Bromera l’havia vist escriure la carta a aquell trovador. Molt serios es va treure l’espasa i li va a dir que no anava a permetre que una dona es burlara d’ell i la va degollar.
El trovador, encara al bosc, es va desesperar i va decidir anar a palau per buscar la seva estimada, una vegada allí va veure la serventa d’ella plorant i aquesta li ho va explicar tot. El trovador va correr per buscar En Jaume de Córcega per fer amb ell el que ell havia fet amb el seu amor. El va trovar i el va matar. Després d’haver-lo assasinat, ell es va matar, i les seves ultimes paraules van ser “ Morc, perquè es la dona de la meva vida, prefereixo estar mort, que seguir vivint sense ella”.

L'AMOR

L'amor, bonica paraula, mólt bonica, però esque es tan dificil d'explicar.Hi ha que basar-se en diferents contextos i en els diferents punts de vistade les persones per a poder arrivar a entendre una minima part d'aquell sentiment. Bé dons, l'amor es un sentiment que tot el mon alguna vegada a la vida, l'arriva a sentir, però n'hi ha diferents tipus d'amor.

Tenim l'amor que sent una mare pel seu fill, es aquell amor que et demostra que pasi el que pasi res no va a separar-te de l'altra persona. És aquell amor, que ho dona tot per l'altre i que intentes ajudar-lo fins a un punt infinit i que no s'acabarà mai.

Per un altra part tenim l'amor d'una parella. Ficar-se en el debat de si pot ser infinit o no, es ficar-se en un embolic sense surtida, cadascú que pense el que vullgue i allò que el fa sentir més feliç. L'amor de parella té una gran i forta atracció, quan realment senteixes aquest amor, mai diràs que la persona la que tens al costat es perfecta, que no te defectes; diràs que has aprés a saber mirar mes enllà dels seus defectes. Sents aquelles papallones que revolotegen a la teva pantxa, tens aquella sensació de felicitat quan ets al seu costat i aquella altra d'extranyesa quan ja no hi és.

Hi existeixen altres tipus d'amors, com per exemple l'amor cap a un amic, si aquest es un amic de veritat, mai s'acava, es semblant al amor matern (el matern es mólt mes fort) es tenir cura de l'altra persona, et donar-li-ho tot per tal de que siga feliç, es preocupar-te pel minim detall, es estar sempreal seu costat, però sempre, encara que ell no et demani ajuda, saber que has d'estar ahi..

Però siga quin siga el tipus d'amor que tu sentisques has de preocupar-te per a que no s'acave i tindre cura d'ell, perquè et pot ensenyar valors molt importants, necessaris per al teu dia a dia.

http://www.youtube.com/watch?v=8e9qkRcwXeM

Diccionari Històric

al- andalus : és el territori de la Península Ibèrica que restà sota poder musulmà durant l'edat mitjana, entre el 711 i 1492.

Albigessos : eren els seguidors del catarisme, que fou una confessió cristiana que es va estendre desde el segle X fins al segle XV, a començament de la edad mitjana. El catarisme es basa en l’existència de dos principis independents responsables de dues creacions. El Bé i el Mal. Amb el principi del Bé es va produir una creació veritable, la de les coses que són realment, el Cel i els esperits que no poden corrompre’s ni destruir-se. Amb el principi del Mal es va produir una creació del món material, visible, inestable, relacionat amb el sofriment, la mort, la violencia.

Alta Edat Mitjana : Des del segle III, la unitat política de l'imperi romà es va fragmentar. En debilitar-se l'autoritat romana, els territoris imperials van ser envaïts per onades successives de confederacions barbàriques algunes de les quals van rebutjar la cultura clàssica de Roma mentre que altres, com ara els gots, l'admiraven i emulaven. Dels pobles prominents que van entrar al territori romà van ser els huns, els búlgars, els àvars, i els magiars, juntament amb un gran nombre de pobles germànics i eslaus.

Baixa Edat Mitjana : Després de les invasions dels musulmans, els hongaresos i els normands, que havien assolat Europa als segles precedents, pels volts de l'any 1000 comença un període de creixement econòmic i demogràfic que comportarà la crisi de la societat feudal i l'aparició de noves formes d'organització política i social: els comuns —especialment a Itàlia— i els estats "nacionals", als territoris de les actuals França, Anglaterra i Espanya.

Batalla de Muret : va ser una important batalla que va tenir lloc a Muret, al sud de Tolosa de Llenguadoc, el 12 de setembre del 1213, i que va enfrontar Ramon VI de Tolosa i els seus aliats, Pere el Catòlic, Bernat V de Comenge i Ramon Roger I de Foix contra els croats i les tropes de Felip II de França, comandades per Simó de Montfort que participaven en la Croada albigesa.

Caiguda de Constantinoble : La caiguda de Constantinoble, o la conquesta de Bizanci, pels turcs otomans el 29 de maig de 1453 va ser un succés històric que, en la periodització clàssica, marca la fi de l'edat mitjana a Europa i la fi del darrer vestigi de l'Imperi Bizantí i de la cultura clàssica.

Caiguda de l'imperi Romà d'occident : és el procés de decadència que va portar a la fragmentació de l'Imperi Romà d'Occident l'any 476.

Catalunya nova : és una denominació aplicada als territoris de Catalunya conquerits per Ramon Berenguer IV al segle XII, és a dir, les antigues taifes de Lleida i Tortosa.

Cisma d'Occident : En la història de l'Església catòlica, Cisma d'Occident o Cisma Papal, és l'expressió utilitzada per fer designar el període de crisi viscut entre 1378 i 1417 durant el qual dos papes rivals, l'un establert a Roma i l'altre a Avinyó, es consideraven l'únic i legítim papa; a partir del Concili de Pisa (1409) els papes rivals foren tres. El cisma es va resoldre finalment amb el Concili de Constança (1417), que establí de nou un únic papa reconegut per tota la Cristiandat.

Cisma d'Orient : El Gran Cisma d'Orient és l'esdeveniment que va dividir l'església cristiana que acceptava la doctrina del Concili de Calcedònia, en el cristianisme catòlic romà occidental i el cristianisme ortodox de l'est. Normalment, la data de la divisió és considerada l'any 1054, quan el papa Lleó IX i el patriarca Miquel I es van excomunicar mútuament.

Corona d'Aragó : La Corona d'Aragó va ser l'entitat política nascuda de la unió dinàstica reial (1137) entre el Regne d'Aragó i el Comtat de Barcelona mitjançant el matrimoni de Ramon Berenguer IV amb Peronella d'Aragó, els descendents dels quals tingueren sota els seus dominis reials tant el regne d'Aragó com els comtats catalans i, més tard, les seves conquestes. En termes contemporanis, funcionava més com una confederació política que no pas com un estat unitari.

Croades : Les croades foren una sèrie de campanyes militars de caràcter religiós sostingudes pels estats cristians durant l'edat mitjana (entre els segles XI i XIII) en contra dels enemics externs i interns. La majoria de croades foren lliurades contra els musulmans, però també es varen lliurar croades en contra dels pagans eslaus, jueus, russos, cristians ortodoxos, mongols, hussites i càtars, com fou el cas de la Croada albigesa, així com també contra els estats que s'oposaven a la discilpina papal, com fou el cas de la Croada contra la Corona d'Aragó.

Escolasticisme : L'escolàstica és el moviment teològic i filosòfic que va intentar utilitzar la filosofia grecollatina clàssica per a comprendre la revelació religiosa del cristianisme.

Feudalisme : El feudalisme (segles XI-XIII) és el sistema polític, econòmic i social propi de l'Edat mitjana a Europa. Els regnes es dividien en petits territoris semi-independents on l'amo proporcionava protecció als seus vassalls a canvi de tributs i treball a les seves terres. Els senyors feudals eren nobles o membres de l'església i tenien una relació de dependència més o menys forta amb el rei de cada regió.

Franciscans : S'anomena família franciscana és el conjunt de grups i comunitats catòlics (instituts de vida consagrada o grups de seglars) que segueixen alguna de les regles inspirades per Sant Francesc d'Assís.

Francesc d'Assís : Sant Francesc d'Assís (en italià Francesco d'Assisi) (Assís, Itàlia, 1181/1182 - 3 d'octubre de 1226),és un sant italià que va fundar l'orde franciscà i un segon orde, femení, conegut com el de les Germanes Clarisses. A més, és un dels primers autors literaris que fa servir la llengua italiana.

Occitania : Occitània (en occità Occitània) és un país i l'àrea històrica de domini de la llengua occitana. Comprèn bona part del terç sud de l'estat francès, la Vall d'Aran (al Principat de Catalunya), les Valls Occitanes (del Piemont, a Itàlia) i Mònaco.

Ramon Berenguer IV : Ramon Berenguer IV el Sant ( Barcelona 1114 - Borgo San Dalmazzo, prop de Torí, Piemont 1162 ), fou comte de Barcelona, Girona, Osona, i Cerdanya (1131-1162), príncep d'Aragó i comte de Ribagorça (1137-1162). (en llatí a 30 d'octubre de 1149).

Principi de curs.

Primera entrada, principis de curs.
Espere seguir aprenent i gaundin
de la nostra llengua durant aquest
curs, i que em segueixen envaint
molt bones sensacions cada cop
que ho faig.