Diccionari per a Ociosos.

Casa :

Es la primera paraula que se m’ha acudit amb la lletra C, però m’he adonat que d’aquesta paraula es pot treure molt de suc.

Començaré parlant d’aquelles persones que no en tenen, quina llàstima veritat? No sé quina ha de ser la sensació de que poc a poc es va apropant la nit, i tu no tens cap lloc on poder refugiar-te, que arriva la foscor, el fred, el perill i l’únic que tens es un simple banc dur, per poder descansar , i uns trossos de cartró.

En segon lloc parlaré d’aquelles que almenys tenen casa, però que no es massa luxosa per així dir-ho, es a dir, aquelles que viuen en uns simples suburvis, cases velles, no massa resistents, i molt menudes, on moltes vegades han de conviure moltes persones en unes condicions pessimes. La veritat es que després d’aquesta reflexió em senc molt afortunada, considere que jo forme part d’aquell grup de persones, que no tenen un palau, però que tenen una casa molt bona. En primer lloc gran, amb suficients habitacions per a no haver de viure tots amuntonats. També em senc afortunada per poder tindre una cassa, a una urbanització, que s’anomena l’Abeller on passe els meus estius, que per cert, es allí on visc moments inolvidables. Quan la meua mare era petita, bueno ja tindria uns 14 anys, els meus avis van comprar un solar a una urbanització a la carretera l’Alcora, ja que als estius a Castelló feia molta calor. Encara que molts estius baixaven al grau a una alqueria que tenia la meua vesavia, els abellia canviar, i tenir una casa d’estiu propia, així que van comprar aquella casa. Desde que he sigut ben petita, per no dir desde que he nascut, tots els meus estius els he viscut a l’Abeller, i hi ha’n moltes vegades que m’he parat a pensar en que haguera sigut de la meua vida si als meus avis no se’ls haguera imaginat comprar aquell solar. He fet amics increïbles, i d’aquells que son de veritat.

A la parcel.là convivim un munt de persones però la casa es prou gran. Allí a l’estiu estem, els meus avis, els meus tiets, les meues cosines, el meu pare, la meua mare, el meu germà i jo, som un total de deu persones, així que us podreu imaginar lo divertit que son els sopars que som quan coïncidim tots.

De tots els dies que he vigut a l’Abeller m’agradaria destacar un. Era un 5 de maig del 1996, les 4 de la vesprada aproximadament, estava celebrant el meu natalici allí, amb un munt de persones, en seriem un total de més de 40 persones, la meua mare estava embarassada del meu germà menudet, i a l’hora de bufar les veles, la meua mare es va ficar de part, així que vaig haver de bufar les veles corrent, i els meus pares van eixir disparats cap a l’hospital. Hores després va naixer el meu germà i sense cap dubte, es el millor regal d’aniversari que m’han fet mai, encara que hi ha vegades que ens barallem, ell sap que l’estime com a res en aquest mon.

Diccionari per a Ociosos.

Bé com ja us vaig dir el diumenge vaig anar a casa del meu avi a dinar paella feta pel meu pare, que per cert estava molt bona. Després de dinar, com sempre, arriva l’hora del café i el moment de les xarrades, llavors vaig aprofitar per a preguntar-li allò que li havia de preguntar al meu avi. Li vaig dir, que perquè el nostre cognom era Baquero, us enrecordeu de la història que vaig contar en la darrera entrada? Bé pues vaig acertar. En un passat no tan remot, es a dir, els meu avi ja va viure aquesta experiencia, la familia del meu avi, tenien una granja i no sols tenien vaques, sino també conils, gallines, porcs, coloms i un parell de cavalls.

Cada matí, els tres fills, es a dir, el meu avi, la meua tia i el meu oncle, agafaven la bicicleta, on portaven dos caixes molt grans lligades al darrere on hi colocaven moltíssimes ampolles de llet, i surtien per tot el seu barri per a distriubuïr els subministres de llet.

El que no sap ell, perquè Baquero s’escriu amb B i no amb V tal com s’escriu avui en dia, però si que em va dir que potser els nostres avantpassats van emigrar del nord d’Espanya, on tradicionalment Vaca, s’escrivia amb B.

Quan em contava totes aquestes històries, em va sorprende, perquè sense saber res dels meus orígens, vaig esbrinar a la perfecció, quina era la situació passada.

Diccionari per a Ociosos.

Baquero :

Aquest es el meu primer cognom, la veritat que sento molta curiositat pel seu origen. Ve de la família del meu pare.

Baquero, la primera idea que se m'ocorre és que vinga de Baca, encara que no crec que en aquells anys remots hi existira alguna mena de Baca, o si hi existira seria un altre objecte o element amb un altre tipus d’utilitat.

Així que he pensat que podria ser un error ortogràfic que es va produir en aquell moment ja que la majoria de la gent era analfabeta i potser no sabien que Vaca d’animal s’escrivia amb V o potser vingués del nord d’Espanya on, Vaca d’animal antigament s’escrivia amb B.

En el cas de que Baquero vingués de vaca, potser els meus antecessors podrien haver sigut reconeguts per tenir una gran quantitat de vaques i serien a qui acudiria el poble o fins i tot la noblesa, o el rei per aconseguir els subministres de llet.

M’imagine el dia a dia, dels meus avantpassats. Potser les vaques no eren els únics animals que tenien a la seua granja, potser també tenien gallines, porcs i conills. Llavors, la meua besavia es llevaria prompte al cant del gall, per recollir els ous que havien posat les gallines, i després anar distribuint l’aliment, per tots els grups d’animals d’aquella granja, ella seria l’encarregada de tindre comte dels animals. El meu besavi com anteriorment la societat era molt més masclista que ara, encara que pense que ara també ho és una mica, potser es llevaria més tard, i aniria a munyir les vaques per traure la llet, que hores després vendria al mercat del poble. Potser viurien aquí a Castelló i la venda d’aquesta llet es faria al Mercat que hi ha a la plaça Santa Clara, encara que quan em detinc a cavilar una mica, caic en que aquella plaça i aquell mercat potser no existiren encara, i potser que els meus antecessor no hi visqueren ací. La distribució de la llet, podria ser com en alguna d’aquelles pel.lícules antigues, on el lleter va per tots els carrers amb una gran caixa amb moltes ampolles de llet per vendre-les.

Fora com fora la situació m’ha agradat passar una estona cavilant sobre quins podrien ser els origens de la meua família i ja que aquest diumenge vaig a dinar a casa del meu avi, esteu segurs que investigaré sobre aquest assumpte.

Valoració dels blogs.

Bé en primer lloc, vull dir que no em pareix justa la votació que s'està realitzant i considere que ningú esta votant realment al millor blog.
També vull afegir, que per a mi els dos millors blogs son :
El de Paula Andreu, per diferents raons que vaig a exposar ara. Principalment perquè durant tot aquest trimestre, ha fet la feina dia a dia i el més important ho ha fet bé. Després considere que ha perdut bastant temps en el blog, investigant i tractant d'actualitzar-lo poc a poc, i ademés ha fet entrades alternatives molt treballades i adequades.
En segon lloc considere que el blog de Sònia també es un dels millors, només entrar a la seua pàgina, ja ho pots observar. Les raons son paregudes, no li falta cap treball obligatori, el seu blog està molt decorat i ha inclòs molts gadgets personalitzats.
Des d'el meu punt de vista, la votació s'hauria de suspendre, perquè tal com s'està votant no em pareix just, donar-li un punt de la nota, a aquelles persones que tinguen més amics o afinitats en la classe, perquè realment això no és el que s'ha de valorar.

Basquet.

Com explicar-te el que es l'amor, si mai et vas posar la samarreta del teu equip.

Com explicar-te el que es el dolor, si mai la mala sort va sortir en una safata.

Com explicar-te el que es el plaer, si mai vas guanyar un partit important.

Com explicar-te el que es plorar, si mai vas perdre un partit en l'últim segon amb una fallada dubtòsa.

Com explicar-te el que es el carinyo, si mai vas acariciar el baló amb el cap dels dits per poder deixar amb suavitat una safata.

Com explicar-te el que es la solidaritat, si mai vas fer una ajuda en defensa.

Com explicar-te el que es una poesia si mai vas fer una entrada deixant a tots els contraris mirant.

Com explicar-te el que es l'amistat si mai vas fer una assistència.

Com explicar-te el que es el pànic si mai et van empatar un partit que guanyaves de 20.

Com explicar-te el que es morir una mica, si mai vas perdre una final.

Com explicar-te el que es "tirar junts" si mai vas jugar en equip.

Com explicar-te el que es la soledat si mai et vas parar a la línia de tir lliure, sense temps al rellotge i un baix en el tauler.

Com explicar-te el que es l'esforç si mai et vas matar en un entrenament.

Com explicar-te el que es l'egoisme, si mai et la vas tirar quan tenies que passar-la a un que estava millor desmarcat.

Com explicar-te el que es l'art, si mai et vas inventar una assistència impossible.

Com explicar-te el que es la música si mai vas cantar per animar al teus companys.

Com explicar-te el que es la injustícia, si mai et va robar el partit un arbitre.

Com explicar-te el que es l'odi si mai vas perdre una pilota que va fer perdre el partit.

COM EXPLICART-TE EL QUE ES LA MEUA VIDA, SI MAI VAS JUGAR AL BASQUET.

Diccionari per a Ociosos.

Amistat :

En aquest moment, hi ha sis mil milions, quatre centes setanta milions, vuit centes divuit mil, sis centes setanta i una persones en el mon.
Algunes corren espantades. Altres tornen a casa. Algunes diuen mentides per arribar a fi de mes. Altres simplement estan enfrontan-se amb la veritat. Alguns son homes malvats en guerra contra els bons. I alguns son bons, lluitant contra els malvats. Sis mil milions de persones en el mon. Sis mil milions de animes. I a vegades...tot el que necessites es una.

Anna Baquero.

Crónica 4 d'ESO.

Un altre estiu espectacular que també s’acava. Aquest any vaig tardar més a tornar a Castelló, em vaig quedar a l’Abeller, la meua urbanizació fins a el primer dia d’institut. El dia avans de començar Paula em va tocar per teléfon i em va dir que ens havia tocat juntes a clase, també coincidiem a clase amb Toni, el meu xic, amb el qual mai havia coïncidit, amb Àngel, Ana Jimenez, Ivan, etc, la veritat es que esperava amb molt ansia aquell primer dia, encara que sabia que més que mai anava a trovar a faltar l’estiu, ja que aquell estiu havia sigut molt destacable entre els altres. Aquell estiu també vaig fer un viatge a Granada, la veritat es que em va agradat molt aquella ciutat, i vaig disfrutar del viatge amb la meua familia.

Despres de la típica primera setmana de curs, van començar a vindre els treballs, exàmens i deures, he de reconeixer que aquell any si que vaig haver d’estudiar més els exàmens, aplicarme de forma més dura per a conseguir uns bons resultats ja que encara que no es batxiller, si que et comences a preparar per a aquest i el canvi s’ha de notar.

Abans de que arrivés nadals, vaig anar al concert de El Canto Del Loco a Oropesa, no recordo ben bé l’hora a la que començava el concer però si que sé que abans tenia entrenament i després d’aquest em vaig dutxar ràpidament i la meua mare em va portar a Oropesa, on em vaig trovar amb la meua cosina, que estava fent cola allí desde feia unes quantes hores. Vam sopar un bocata que ens haviem fet a casa allí mentres esperavem a la cua, al principi m’ho pasava bé mentres esperavem però al final es va fer una mica llarg, quan vam conseguir entrar ens vam colocar a un lloc molt bó, a segona fila, i encara vam haver d’esperar més perque comencés l’actuació del grup. A pesar de l’espera, el concert va ser impresionant en cap moment vaig deixar de saltar i cridar les cançons. Quan va començar a sonar la canço de Por ti, vaig cridar a Paula. Esta cançó es una de les meues favorites, i vaig creure oportú comparti-la amb ellla, encara que Paula no estigués allí. La resta del concert va ser impresionant encara que vaig acabar esgotada i sense vau.

Entre setmana i setmana, va arrivar els nadals. Aquell any tenia moltes ganes d’unes vacances ja que quasi sempre tenia exàmens i estava farta de tant d’estudiar. Per cap d’any abans de sopar el meu pare i el meu germà van correr la San Silvestre, i jo vaig anar a vore’ls amb Paula. La veritat em vaig divertir molt, perque a aquella cursa surt la gent disfresada, cantant i ballant. A la nit, vaig sopar amb la meua familia, i em vaig pendre el raïm amb ells, després la meua mare em va portar fins a casa de Paula, on estava ella amb el seu nuvi i el meu. Toni i jo vam decidir passar aquell cap d’anys junts ja que feia un any que surtiem, la nit va ser impresionant, i quan els xics es van anar a dormir, Paula i jo ens vam quedar parlant sobre les nostres coses fins a hores inmesurables del matí. M’encanten els dies de festa, quan l’unic que has de fer el llevarte a l’hora que se’t acave la son, després pots pasarte unes quantes hores mirant la tele i jugant a l’ordinador, i després de dinar pots tornar a fer la siesta. Però aquells dies, son curts i el que toca després de nadal es tornar a la rutina. I així va ser.

Més setmanes, més rutina i més exàmens.

Per fí un altre cop, la magdalena ja estava a punt d’arrivar, aquelles festes, els meus pares ja em van deixar molta més llibertat, vaig sortir quasi totes les nits, i vaig disfrutar de les magdalenes com mai ho havia fet.

Posteriorment va arrivar les vacances de Pasqua, i jo vaig marxar uns quatre dies a Amposta, ja que el meu germà jugava un torneig de basquet allí.

L’any passat el meu equip de basquet anava molt bé a la lliga, i van conseguir classificar-nos per a la Fase Final. Es un torneig d’un parell de dies, on juguen els quatre millors equips de la comunitat valencia. Vam quedar segones i la final la vam perdre d’un, va ser una llàstima. Però com que vam quedar segones ens vam clasificar per a la fase previa dels campionats d’espanya. Aquesta fase es va disputar a casa nostra, van vindre equips de Madrid, Murcia, Aragó..etc. No vam conseguir passar aquesta fase, ja que hi havie’n equips molt bons i amb molt de nivell, però la experiència no la oblidaré en la vida, va ser genial.

El curs finalment va acavar les notes van ser molt bones, i l’estiu es presentava genial. Bé encara que el que vos vaig a contar no siga durant el curs, em fa molta il.lusió.

Abans de que arrivés l'estiu, vam marxar a l'institut a Italia, va ser un viatge impresionant. Ens vam desplaçar fins a Barcelona amb autobús, i de Barcelona a un port d'Italia que ara no recordo el nom amb baixell. Em feia molta il.lusió el viatge amb baixell a la vegada que em feia una mica de por. La veritat es que m'esperava molt més d'aquell baixell, ja estava molt brut, però vaig gaudir molt en la cambra que ens havien reservat per a nosaltres. Al arrivar allí vam visitar cada dia algunes ciutats, els primers dies vam estar a un hotel, i la resta a un altre. Recordo un moment que no olvidaré mai. Quan estavem al segon hotel, es podien llogar bicicletes. Toni i jo en vam llogar dues, i la veritat es que va ser una experiencia preciosa, de nit, a Italia, amb tots els carrers plens de gent, inolvidable, simplement.

Vam visitar moltíssimes ciutats, Lucca, Verona, Pisa, Florencia, Siena, Venecia, etc. Una ciutat que m'agradaria destacar de totes aquestes que he nomenat, se que sonara un poc a topic, però es que Venezia es preciosa. He de dir que al principi em vaig quedar una mica xafada, quan ho vaig vore, però en recorrer els seus carrers, vaig descobrir una preciosa ciutat.

El viatge com a resum va ser excepcional, el repetiria una i mil vegades, i el millor era que al tornar d'ell encara quedava tot un estiu per disfrutar.

A l’agost, a la meua urbanització es van les festes d’agost, la setmana del 15. El primer dia de festes, es fa un pregó de disfreses que va per tots els carrers de l’urbanització i sempre hi ha un pregoner. Encara que m’ho creguera al principi aquell any vaig ser elegida jo pregonera per la comisió de festes. Vaig haver de recitar el pregó uns 25 cops però se que mai m’arrepentiré de viure aquella experiencia.