Pròxima parada : L'abeller.

Per fí, avui 21 de juny puc fer un respir, he acabat tot els meus exàmens i senc que aquest primer de batxiller ja finalitza… La veritat es que durant el curs he esperat aquest moment nombroses voltes, ara em paro a pensar en que durant almenys tres mesos ja no hauré de quedar-me fins les tantes estudiant i alçar-me quan encara no s’han posat ni els carrers, ja no hi hauran vesprades agobiants, fent treballs inacabables ni caps de setmana sense veure la llum del sol, estudian alguna que altra asignatura, si tot axò sona realment malament no? No, la veritat es que el batxiller no ha sigue per tant, si es de veres que el pas de quart de la ESO a 1º de Batxiller es un canvi bastant radical, però he de reconeixer que ha sigut un dels millors anys. Em fa llàstima, perquè una volta arribat l’estiu tots ens separem, i la veritat es que trovaré a faltar a diverses persones, en les que he convigut quasi les 24 hores del día.
Ara el que toca es disfrutar i quan arrive el septembre, ja ens podrém començar a agobiar per segon de batxiller, però sempre tenint en comte que al principi tot pareix una muntanya però paset a paset va sortint.

PD : en l'últim racó d'aquesta entrada vull explicar el significat del titol, bé no es massa complicat, simplement que durant l'estiu veranetjo en una urbanització situada a la carretera d'Alcora, que tots us podeu imaginar com s'anomena.

Una bona lectora?

No puc dir si soc o no bona lectora. Sé que si algú hagués de saber-ho hauria de ser jo, es cert, però ara us explicaré la meua teoria i a partir d’aquesta ja podreu opinar per vosaltres mateixos.
Durant l’hivern, llegisc poc, bueno únicament aquells llibres que em manen a l’institut, que tampoc es poc, però vull dir que no llisc res fora de lo acadèmic, ja que l’estudi m’ocupa una gran quantitat de temps, i quan puc descansar preferisc realitzar altres activitats.

Però al arrivar l’estiu, al tenir més temps llibre, si que llegisc alguns llibres. L’estiu passat em vaig llegir un parell de llibres de Federicco Moccia, realment hem van engantxar i vaig llegir prou. El tema principal d’aquest llibre era l’amor. En els dos llibres estava enfocat de diferent forma. En el primer Tres Metres Sobre el Cel, tractava de un parell de jovens enamorats, bé la trama del llibre es molt més amplia però tampoc vull extendre’m molt més. En el segon Perdona si te llamo amor, es narra la història de dos personatges, l’home, bé ara no us puc dir el nom perquè no el recordo, que té més de 35 anys, i la xica, que tampoc recordo el nom, i que té més o menys la nostra edad. Com podeu preveure s’enamoren i viuen una apasionada història amorosa.
Jo com que soc molt nyonya m’agraden aquest tipus de llibres.
Per un altra banda també em vaig llegir els dos primers llibres de la saga Crepúsculo, ja que estaven molt de moda, i ademés tot el mon parlava d’ells.

Aquest any he seguit la mateixa trayectoria de sempre, durant el curs, m’he dedicat als llibres que he hagut de llegir per a classe, però supose que aquest estiu algun que altre caurà.